dijous, 6 de setembre de 2018

Els telèfons intel·ligents no són per a tothom

Us ha demanat mai ajuda algú, normalment alguna persona gran, amb el telèfon mòbil? Us heu adonat que està farcit de notificacions, que segurament són allí perquè el propietari del dispositiu no sap què fer-ne?

A mi m'ha passat molts cops. Em temo que molta gent va afegint aplicacions sense ni tan sols adonar-se'n, i va acceptant tots els permisos que demanen aquestes aplicacions sense preguntar-se què implica aquesta acceptació. Això acaba produint una allau de notificacions que l'usuari ignora sistemàticament i que van generant una llista gairebé inacabable.

La cosa pot ser encara pitjor si algun "amic" es dedica a "ajudar" instal·lant aplicacions "bones sense pagar", obtingudes de ni vull saber on. Tot això només pot acabar amb un sistema lent i inestable en el millor dels casos, i amb problemes de privacitat i amb els comptes bancaris buits en el pitjor.

No, els telèfons intel·ligents no són per a tothom. No tinc clar si la solució és que algunes persones només haurien de tenir telèfons que només fossin justament això, telèfons, o que haurien de funcionar sempre amb alguna mena de "mode segur", ni sé qui ho hauria de decidir, però no tothom hauria de tenir telèfons intel·ligents.

2 comentaris:

Niu ha dit...

Molt d'acord amb la seva reflexió Sr. Mallafré!
Cada vegada més hi ha -en Android- la possibilitat de gestionar els permisos de cada app que s'instal·la però és allò que la gen va fent "següent" i no s'adona que darrera d'una app hi ha algú que escolta -com és el cas de Movistar+- si un usuari està en un bar veient un partit de futbol.
Com que segurament tindrà la localització activa saben perfectament si aquell local té llicència o no i actuen en conseqüència.
És una mostra del poder que la gent té a les mans i que desconeix.
No em vull arribar a imaginar el què pot passar en accedir al compte corrent des d'una wifi pública sense cap mena de seguretat.
De bojos!
Però els bancs volen acabar amb el plàstic i que paguem amb el nostre terminal.
Ni parlar-ne!
Potser una opció interessant són els terminals dual sim, una per a veu i una per a dades però és clar..... avui en dia la immediatesa és el què apreta i volem la missatgeria instantània sonant-nos a la butxaca com si duguéssim esquellots.
De fet.... vol dir que algú fa servir el telèfon per parlar?
Salutacions!

Tomàs Mallafré ha dit...

Moltes gràcies pel comentari, senyor Niu!

Efectivament, el tema de la missatgeria instantània és una altra droga de la que costa desenganxar-se; a mi m'agradaria com a mínim passar-me a alguna eina descentralitzada, però ara mateix, per desgràcia, no puc prescindir de les que fa servir tothom!