Pàgines

dimarts, 7 d’octubre del 2008

El Club, TV3

Avui he comès l'error de veure començar aquest programet, que potser estaria bé per a la televisió local de Reus (amb tots els respectes per als ganxets), però que em sembla totalment impresentable per a la suposada televisió nacional d'un país (a no ser que sigui un país de fireta com el nostre, és clar).
La qüestió és que l'Albert Om i la seva colla de ninots, han sortit poc menys que esquinçant-se les vestidures, perquè un locutor d'una televisió d'Espanya va sortir parlant de la mala sort dels equips espanyols, referint-se a la derrota de l'Atlético de Madrid al camp del Barça i l'empat del Real Madrid al seu amb l'Espanyol (algun dia tocarà parlar d'aquest nom), aquest cap de setmana.

Mira que s'ha de ser curt de gambals, tòtiles, torracollons i, perquè no dir-ho, imbècil, i per molt que digui encara em quedaré curt. Abans de prémer el boto per a apagar el televisor, encara he sentit un dels tertulians que -vés a saber si jugant-se el lloc de treball- ha gosat dir que "potser ells ho tenen més clar que nosaltres". Vet aquí! És clar! I tant que ho tenen més clar que nosaltres! Però infinitament! Si nosaltres ho tinguéssim la meitat de clar que ells, potser les coses anirien d'una altra manera! O és que en aquestes alçades, encara queda algú que no tingui clar qui és la metròpoli i qui és la colònia? Qui mana i qui creu? Qui cobra i qui paga? Doncs pel que sembla a can TV3, sí que en queden, d'aquests, tan espanyolets, ells!
Però és clar, què es pot esperar d'una televisió on hi mana el PSC-OE, i d'un programa on a banda de no saber parlar, la seva màxima aspiració és comentar els programes de les televisions espanyoles, i portar convidats espanyols...

1 comentari:

KalEl el Vigilante ha dit...

Tomàs, tant obsessionat estàs per la teva independència que no entens que la tele NACIONAL de Catalunya no és la tele INDEPENDENTISTA de Catalunya? Que representa les majories (i no hi ha majories independentistes en aquest país: als escons em remeto)?

Aix... Fins que no entenguem que som Espanya, que entenguem què d'espanyols a més de què de catalans tenim, que comprenguem el que ens uneix i no nomès el que ens separa, i a quin tipus d'Espanya, no podrem començar a plantejar una autèntica separació, independència o autèntic nacionalisme. Si no sabem bé de qui ens estem intentant separar, pot molt ben passar que estiguem volent independitzar-nos del veí de l'escala i no de l'estranger dimonitzat.