Els botiflers tradicionals del PSOE de Catalunya, els que s'autoanomenen PSC sense ni tan sols pronunciar-ho correctament, que no han guanyat mai unes eleccions a Catalunya i que sempre voten contra el seu païs per tal de no desobeir l'amo espanyol, han arribat a un acord sobre les lleis òmnibus amb els nous botiflers, els que s'omplen la boca de Catalunya i voten sí a la independència quan la votació és de fireta, però miren cap a una altra banda quan és de veritat. Només és una mostra més de la inutilitat d'un Parlament de mentida, habitat per un 90% -i em quedo curt- de vividors de la política, que tenen com a única finalitat fer veure que fan coses però per tal que no canviï res i que no s'acabi el seu modus vivendi, encara que això ens costi 60 milions diaris a un país on hi ha més d'un milió de persones per sota del llindar de la pobresa.
Però potser farien bé de recordar que es pot enganyar algú alguna vegada, però no es pot enganyar sempre tothom. Potser farien bé d'anar buscant feina, i tot i que potser no trobaran ningú tan ximple com per pagar un sou a algú tan inútil i impresentable -i que en un país com cal seria jutjat per traïció-, sempre seran benvinguts a determinants mitjans espanyols si adopten el discurs del polític espanyol més ben valorat Duran i Lleida, dient que l'independentisme divideix (es veu que, suposant que això sigui cert, deu ser una cosa horrible i sempre és millor deixar-nos robar i trepitjar), sobretot si, amb una mica de pràctica, s'acostumen a dir Madrí -tal com ja fa el Molt Honorable-. Així aconseguiran, entre altres coses, que des del primer dia els diguin allò tan reconfortant de "no pareces catalán".
Es veu que ara, l'últim crit del catalanisme assenyat és posar un CAT a la matrícula i demanar a tothom que ho faci. Doncs jo, maleïts botiflers, us dic que em penso que el que faré és treure'm els que porto ara. Si al risc que me'ls arrenquin, em ratllin el cotxe, em posin una multa o una combinació de dos o més elements de tots aquests hi he d'afegir el donar-vos la raó, ja és massa com per haver-ho d'aguantar. Jo el que vull és ser un ciutadà normal d'un país normal, no haver d'anar posant adhesius, sobretot si m'ho dieu vosaltres, perquè després em vengueu com una victòria el que no és altra cosa que una claudicació més. Foteu fàstic.
