La independència, en progressió geomètrica

Les persones amb una certa edat recordaran, com jo, l'emoció de sentir parlar en català per primer cop a la televisió espanyola, l'única que hi havia en aquell moment.
Després van venir Catalunya Ràdio, TV3 (mitjans que el PSOE de Catalunya ha mirat de buidar de contingut nacional, manipular i espanyolitzar tant com ha pogut, i de fet deuen estar cofois de veure el que han aconseguit amb Catalunya Ràdio, després d'haver-la tret del primer lloc pel que fa a audiència i haver-ne foragitat alguns dels seus millors professionals) i tota la resta de mitjans que ens han ajudat a recuperar una certa normalitat a casa nostra.
Evidentment tot això només és una anècdota, i té molt poca cosa -per no dir res- a veure amb la independència. Però potser sí que pot servir com a metàfora del que està passant actualment a la societat -que no als polítics- catalana.

Després de 300 anys d'ocupació sense haver-nos fet desaparèixer, però també sense avenços significatius pel que fa a la nostra autodeterminació, avui veiem tants senyals que indiquen que les coses s'estan precipitant, que gairebé no som conscients de tal com està avançant tot. Però de la mateixa manera que un any abans de la caiguda del mur de Berlín, ningú havia estat capaç de predir-la, i que fa un any ningú va preveure com estaríem avui pel que fa a la Consulta sobre la Independència de Catalunya, segurament molts de nosaltres no serem capaços ni de somniar la nostra independència quan falti molt poc per a aconseguir-la. Però sí que veiem cada cop més senyals que indiquen que els fets s'estan precipitant, que el procés s'està accelerant i que estem a punt d'arribar -si és que no ho hem fet ja- a un punt de no retorn. Que un militar -espanyol, evidentment- digui que votarà sí a la consulta sobre la independència, és un fet inimaginable, ja no dic fa uns anys, sinó fins i tot fa no gaires mesos. Que a la TV espanyolitzadora i manipuladora de casa nostra, s'emeti un documental com "Adéu Espanya?" o que es faci una entrevista al López Tena en el qual defensa la via -per mi, equivocada- del referèndum per a ser independents, no indica altra cosa que les coses estan canviant, per molt que li pesi al Joan Ferran o per molt que l'Artur Mas es pensi que som un país d'immadurs. Els exemples són gairebé inacabables, i el fet que els espanyols no s'atreveixin a sentenciar sobre l'estatutet o que els millors arguments dels unionistes siguin del tipus a quina lliga jugarà el Barça, només en són una petita mostra. Però potser un dels senyals més significatius que ens podem trobar darrerament, són els catalans que veiem defensant la independència en espanyol. Aquestes imatges que hem pogut veure darrerament a vilaweb.tv, amb gent provinent de diferents llocs de l'estat espanyol, i que defensa la independència amb la seva llengua materna, perquè són conscients que Espanya els roba independentment de la llengua que parlin, són la mostra viva de com s'està accelerant el procés i de com tenim de propera la independència, tot i que no en siguem conscients. Ens ho vulguem creure o no, estem en progressió geomètrica.

Adéu, Espanya? Adéu, Espanya!

El vídeo més vist, que més se n'ha parlat i que no deixa dormir al Joan Ferran (perdó, Juan Fernando):

Els unionistes van de baixa

Hi ha comentaris d'unionistes que ja cansen, com el carrincló "on jugarà el Barça si som independents?" tal com ja vaig piular ahir. Potser, tal com ja va comentar fa temps en Víctor Alexandre, els qui s'hauran de preocupar per la lliga de futbol seran els espanyols, quan no tinguin Barça, Espanyol, València, Vila-real, Mallorca... per a poder-s'hi enfrontar.
Però de vegades, els unionistes s'ho treballen una miqueta -només una miqueta- més, com aquest que reprodueixo del blog de Sense Ficció de TV3:
Més... ▼

Nomès dir-vos que cada dia veig un pais mes tancat sobre ell mateix. Que no vull perdre drets per part de tots aquest que l`´unic que els importa es el seu terrunyo. Cada dia mes preocupat's per la seva butxaca i mes lluny del mon sense fronteres que desitjo. Si, vull que no em treguin els meus drets, a decidir, per exemple, qui mana com pesident a Espanya. I que els meus drets quedin retallats i nomès pugui decidir aquí, a Catalunya i aviat únicament en el meu poblet. Per a mi, Espanya sóm tots.No em tregueu els meus drets¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡, No vull un pais tancat.

Bé, en primer lloc, m'agradaria comentar una curiosa coincidència que em trobo massa sovint: per què els unionistes acostumen a parlar i escriure molt pitjor que els que no ho som? Clar, ells acostumen a esgrimir arguments tan potents com "jo parlo com em dóna la gana, jo parlo el català del carrer, l'important és que ens entenguem" i similars. M'agradaria saber què pensen quan senten algú del país veí dient "celebro" (per cerebro), "micobrio" i similars. Potser llavors sí que els fa mal a les orelles, però clar, ara estem parlant d'una llengua de primera, i no d'una d'estar per casa com la nostra.
Després li preguntaria a aquesta persona per què creu que ha de tenir dret a triar qui mana a Espanya. Va que no es pregunta per què no en té a triar qui mana a França? I en canvi és un país al qual també pertany un tros de la seva nació! Però potser fer-li entendre això seria demanar massa...
"Únicament en el meu poblet"? Això quina mena d'argument és? O sigui, que quan siguem independents, a banda que ho notarà cada final de mes en forma de major retribució, no podrà triar qui governa el seu país? En fi, cada dia veig més detalls que em fan pensar que ho tenim molt a prop. Si els unionistes ja no saben què inventar per a provar d'argumentar alguna cosa amb cara i ulls...
I el que ja és massa és això de "país tancat". Miri, senyor, país tancat és aquell que no permet -ho prohibeix explícitament la seva constitució- federar diferents comunitats autònomes. País tancat -més aviat esquarterat- és aquell que té una frontera pel mig. No deia vostè que no vol fronteres? Ah, però aquesta que divideix la nostra nació no li fa cap nosa, quina casualitat!
En fi, segur que aquest serà com tants que, quan vegi com ha millorat la qualitat de vida dels catalans amb la independència, serà dels qui diran "jo ja ho deia" i "jo des de petitó ja era independentista". Ja ho veureu...

Menys... ▲

Accés directe a ubuntu per a connectar l'android per adb

A la wiki de cyanogen hi ha un tutorial, clar, senzill i que funciona a la primera per a connectar l'android i poder-hi enviar comandes fastboot i adb.
El problema que hi tenia era que era una llauna haver de teclejar

su
cd /home/tomi/sdk/platform-tools/
./adb kill-server
./adb start-server

cada cop que volia connectar el mòbil. Per tant em vaig posar a buscar la forma de crear un script i un accés directe a aquest script per a estalviar-me feina. Primer no me'n sortia, i vaig demanar ajuda a la llista dels ubuntaires catalans, on de seguida en papapep i altres ubuntaires em van oferir les seves amables respostes.
Però ja sigui per incapacitat meva o perquè les solucions aportades no em funcionaven, no n'acabava de sortir, fins que el pare google totpoderós em va portar aquí on ho solucionaven amb dos scripts, per tant:

script 1:

#!/bin/bash
cd /home/tomi/sdk/tools/
sudo ./adb kill-server
sudo ./adb start-server


script 2:

#!/bin/bash
gnome-terminal --execute bash -c "/ruta/script1 ; bash"

Accés directe a l'script 2 i a funcionar!

Presentació de Víctor Alexandre i Pere Olivé a l'acte d'avui de Reagrupament a Les Borges

Aquesta és la presentació dels dos oradors:

Molt bona nit a tothom, i benvinguts a aquest acte de Reagrupament, una associació que té com a objectius la Independència i la regeneració democràtica.


A mi no se'm dóna gaire bé -per no dir gens- parlar en públic. De fet, no recordo haver-ho fet mai abans d'alguns dels actes que vam dur a terme des de la comissió organitzadora de Les Borges del Camp Decideix.

Però no puc negar que em va fer molta il·lusió que em demanessin de presentar tot un fora de sèrie com en Víctor Alexandre; un escriptor excepcional no només per la qualitat literària de les seves obres, pel desacomplexament que traspuen els seus escrits a diferents mitjans digitals o pel seu domini de la llengua -que hauria de fer posar vermells uns quants professionals de la comunicació a qui tots nosaltres paguem el sou, ja sigui a base d'impostos o comprant productes que s'anuncien als mitjans on treballen (clar que perquè això passés, alguns haurien de ser capaços de notar la diferència)-. No només per aquests i tants d'altres motius en Víctor destaca sobre la resta dels seus companys de professió, sinó també per la seva capacitat de veure-hi més enllà; de saber llegir i interpretar una realitat que a tots els altres se'ns escapa tot i tenir-la davant nostre, i per saber descriure-la de forma que se'ns faci evident allò que ens havia estat passant per alt. Gràcies a aquesta lucidesa, ens desvela petits -o no tan petits- secrets com per exemple que anomenar govern central al govern espanyol no és una afirmació innòcua, o com pot arribar a ser de manipulador un Telenotícies de TV3.

Més... ▼

Clar que per tot això -ja sabem que la veritat de vegades no agrada a segons qui- ha hagut de pagar un preu elevat; no és per casualitat que l'escriptor que avui ens acompanya, té vetada l'entrada a diferents mitjans, que prefereixen seguir amb la seguretat de l'esclavatge abans que enfrontar-se amb la incertesa de la llibertat. Ell, però, s'ha mantingut sempre ferm en les seves idees catalanocèntriques, fins i tot quan ha perillat la seva integritat física, com quan uns energúmens el van amenaçar intentant obligar-lo a parlar en espanyol. A diferència d'alguns personatges públics, que quan parlen del país no podem estar mai segurs a què es refereixen exactament, en Víctor té molt clar quin és el seu, i l'estima i el defensa de la millor manera que ho sap fer, tot i que algunes vegades, la dura realitat li en faci passar les ganes.

Deixeu-me que us doni un humil consell. Si no teniu cap llibre d'en Víctor Alexandre a casa, compreu-ne un parell abans de marxar. Estalvieu els diners de qualsevol altra cosa, però no d'aquests llibres. És més urgent que els llegiu que no pas gairebé res més amb què us els pugueu gastar; cal que ens traguem la bena que portem als ulls abans no sigui massa tard.

Potser quan llegiu "Jo no sóc espanyol" o "TV3 a traïció", per exemple, us posareu de mal humor, però us garanteixo que haurà valgut la pena donar el pas.

Us desitjo que gaudiu tant de les paraules d'en Víctor com ho he fet jo sempre que l'he llegit.

Abans, però, us parlarà en Pere Olivé, advocat de professió, un home que ja fa un grapat d'anys que treballa en política, però que a diferència del que estem massa acostumats a veure, no ho fa per garantir-se un escó al Parlament o una regidoria a un ajuntament, sinó que ho fa per la llibertat del nostre país. Potser per això, perquè no li interessa seguir el joc a les cúpules dels partits per a acomodar-se en un càrrec, sinó que les seves motivacions són unes altres, ha militat en uns quants de diferents, però com acostuma a passar amb els autèntics patriotes, n'ha sortit tan aviat com ha vist que els objectius d'aquests partits no eren ben bé els seus. Us recomano que l'escolteu amb atenció; veureu de seguida que no es tracta d'un simple aficionat a la política, i que no és per casualitat que l'anomenat manifest d'Almoster, que va suposar el naixement de Reagrupament, es redactés a casa seva.

Pere, quan vulguis.


Menys... ▲

Original Video- More videos at TinyPic


Original Video- More videos at TinyPic


Original Video- More videos at TinyPic


Original Video- More videos at TinyPic


Original Video- More videos at TinyPic

Et volem a tu!

Remuntada

No sé si remuntarem -espero que sí!-, pero mentrestant, inundem la xarxa: