dissabte, 30 de juny de 2012

Fins al capdamunt

Diria que n'estic fins els collons. Però com que voldria que aquest blog fos una mica més seriós que les meves bajanades a twitter (tampoc cal córrer gaire) no diré que n'estic fins els collons, perquè es podria donar el cas que dir que n'estic fins els collons no fos seriós.

Doncs això, que diria que n'estic fins els collons dels catalanets que això de la independència ja els va bé mentre l'esperen asseguts al sofà mirant Telecinco, dels que voten als botiflers de CiU o fins i tot en tenen el carnet a canvi d'algun favor, dels carallots que els voten perquè després de 30 anys encara es creuen les seves mentides, dels qui voten el PSOE de Catalunya perquè de vegades diuen que "som catalanistes", dels qui diuen "això de la independència només ens portarà problemes", dels carallots (inclosos en algun grup dels anteriors o no) que van amb l'arroja (feliç expressió de l'anònim -ui sí- senyor @elbixo) "perquè hi ha molts jugadors del Barça" i, en definitiva, de tots els carallots que algun dia diran "jo tota la vida he sigut independentista" però que no hauran mogut un sol dit demostrant-ho.

Però com que encara n'estic més fins els collons (perdó, fins al capdamunt) que Espanya em robi, m'insulti i em digui en quin idioma han d'estudiar les meves filles, aquesta tarda, en comptes d'esperar que algú faci alguna cosa (i si haig d'esperar que ho faci la botiflerada del Parlament, val més que em compri un sofà ben còmode), pagaré els 12 € de l'autobús (juntament amb la resta de la família) per a anar a l'inici de la Marxa cap a la Independència que es farà avui a Lleida.

Podem esperar que els de CiU diguin que és el moment (calculo que ho diran quan el CEO publiqui que el Sí guanyaria per un 99% o més en un referèndum, o potser ni així) o fer coses. Jo m'apunto a la segona opció.


amunt