Accés directe a ubuntu per a connectar l'android per adb

A la wiki de cyanogen hi ha un tutorial, clar, senzill i que funciona a la primera per a connectar l'android i poder-hi enviar comandes fastboot i adb.
El problema que hi tenia era que era una llauna haver de teclejar

su
cd /home/tomi/sdk/platform-tools/
./adb kill-server
./adb start-server

cada cop que volia connectar el mòbil. Per tant em vaig posar a buscar la forma de crear un script i un accés directe a aquest script per a estalviar-me feina. Primer no me'n sortia, i vaig demanar ajuda a la llista dels ubuntaires catalans, on de seguida en papapep i altres ubuntaires em van oferir les seves amables respostes.
Però ja sigui per incapacitat meva o perquè les solucions aportades no em funcionaven, no n'acabava de sortir, fins que el pare google totpoderós em va portar aquí on ho solucionaven amb dos scripts, per tant:

script 1:

#!/bin/bash
cd /home/tomi/sdk/tools/
sudo ./adb kill-server
sudo ./adb start-server


script 2:

#!/bin/bash
gnome-terminal --execute bash -c "/ruta/script1 ; bash"

Accés directe a l'script 2 i a funcionar!

Presentació de Víctor Alexandre i Pere Olivé a l'acte d'avui de Reagrupament a Les Borges

Aquesta és la presentació dels dos oradors:

Molt bona nit a tothom, i benvinguts a aquest acte de Reagrupament, una associació que té com a objectius la Independència i la regeneració democràtica.


A mi no se'm dóna gaire bé -per no dir gens- parlar en públic. De fet, no recordo haver-ho fet mai abans d'alguns dels actes que vam dur a terme des de la comissió organitzadora de Les Borges del Camp Decideix.

Però no puc negar que em va fer molta il·lusió que em demanessin de presentar tot un fora de sèrie com en Víctor Alexandre; un escriptor excepcional no només per la qualitat literària de les seves obres, pel desacomplexament que traspuen els seus escrits a diferents mitjans digitals o pel seu domini de la llengua -que hauria de fer posar vermells uns quants professionals de la comunicació a qui tots nosaltres paguem el sou, ja sigui a base d'impostos o comprant productes que s'anuncien als mitjans on treballen (clar que perquè això passés, alguns haurien de ser capaços de notar la diferència)-. No només per aquests i tants d'altres motius en Víctor destaca sobre la resta dels seus companys de professió, sinó també per la seva capacitat de veure-hi més enllà; de saber llegir i interpretar una realitat que a tots els altres se'ns escapa tot i tenir-la davant nostre, i per saber descriure-la de forma que se'ns faci evident allò que ens havia estat passant per alt. Gràcies a aquesta lucidesa, ens desvela petits -o no tan petits- secrets com per exemple que anomenar govern central al govern espanyol no és una afirmació innòcua, o com pot arribar a ser de manipulador un Telenotícies de TV3.

Més... ▼

Clar que per tot això -ja sabem que la veritat de vegades no agrada a segons qui- ha hagut de pagar un preu elevat; no és per casualitat que l'escriptor que avui ens acompanya, té vetada l'entrada a diferents mitjans, que prefereixen seguir amb la seguretat de l'esclavatge abans que enfrontar-se amb la incertesa de la llibertat. Ell, però, s'ha mantingut sempre ferm en les seves idees catalanocèntriques, fins i tot quan ha perillat la seva integritat física, com quan uns energúmens el van amenaçar intentant obligar-lo a parlar en espanyol. A diferència d'alguns personatges públics, que quan parlen del país no podem estar mai segurs a què es refereixen exactament, en Víctor té molt clar quin és el seu, i l'estima i el defensa de la millor manera que ho sap fer, tot i que algunes vegades, la dura realitat li en faci passar les ganes.

Deixeu-me que us doni un humil consell. Si no teniu cap llibre d'en Víctor Alexandre a casa, compreu-ne un parell abans de marxar. Estalvieu els diners de qualsevol altra cosa, però no d'aquests llibres. És més urgent que els llegiu que no pas gairebé res més amb què us els pugueu gastar; cal que ens traguem la bena que portem als ulls abans no sigui massa tard.

Potser quan llegiu "Jo no sóc espanyol" o "TV3 a traïció", per exemple, us posareu de mal humor, però us garanteixo que haurà valgut la pena donar el pas.

Us desitjo que gaudiu tant de les paraules d'en Víctor com ho he fet jo sempre que l'he llegit.

Abans, però, us parlarà en Pere Olivé, advocat de professió, un home que ja fa un grapat d'anys que treballa en política, però que a diferència del que estem massa acostumats a veure, no ho fa per garantir-se un escó al Parlament o una regidoria a un ajuntament, sinó que ho fa per la llibertat del nostre país. Potser per això, perquè no li interessa seguir el joc a les cúpules dels partits per a acomodar-se en un càrrec, sinó que les seves motivacions són unes altres, ha militat en uns quants de diferents, però com acostuma a passar amb els autèntics patriotes, n'ha sortit tan aviat com ha vist que els objectius d'aquests partits no eren ben bé els seus. Us recomano que l'escolteu amb atenció; veureu de seguida que no es tracta d'un simple aficionat a la política, i que no és per casualitat que l'anomenat manifest d'Almoster, que va suposar el naixement de Reagrupament, es redactés a casa seva.

Pere, quan vulguis.


Menys... ▲

Original Video- More videos at TinyPic


Original Video- More videos at TinyPic


Original Video- More videos at TinyPic


Original Video- More videos at TinyPic


Original Video- More videos at TinyPic

Et volem a tu!

Remuntada

No sé si remuntarem -espero que sí!-, pero mentrestant, inundem la xarxa:

Android lliure

D'entre tota la galàxia de blogs que parlen del món Android, n'hi ha un que s'ha convertit en el de referència en espanyol, no només per la seva antiguitat i la gran quantitat d'informació aportada, sinó també per l'interès dels seus apunts.
El Androide Libre; si teniu un mòbil -o qualsevol altre gadget corrent el sistema operatiu de google i l'Open Handset Alliance- apunteu aquesta adreça i estareu al dia de les notícies verdes.

Problema informàtic

XD

Comentari al facebook al respecte de l'enrenou per l'entrevista de la Terribas al Tío Pepe

Em va semblar divertit però al mateix temps demolidorament exacte i precís a l'hora de definir aquests botiflers que ens ha tocat patir. Crec que val la pena que no es quedi enterrat sota l'allau d'informació del facebook i per això el reprodueixo aqui.
El comentari és d'en Ricard Vaqué i diu així:

Els talibans socialistes són divertidíssims. Els veus sempre tan ben posats, tan encorbatats, tan educats, tan progres i intelectuals... Però quan alguna cosa els incomoda surt de seguida el garrulo rústic, barroer i ignorant que porten dins. Va bé. Que es faci la llum!