En una de les meves anteriors cabòries ja vaig provar d'explicar-me, però no crec que faci cap mal insistir una mica més.
Els éssers humans -i jo el primer- som irracionals. Fem guerres, moltes de les quals en nom de suposats déus que se suposa que és l'últim que voldrien. Ens castiguem el cos i la ment menjant, bevent i fumant coses que ens fan mal i mirant programes de televisió que són un insult a la intel·ligència. Maltractem el planeta on vivim a canvi d'una suposada comoditat, quan sovint -per no dir sempre- felicitat i comoditat no tenen res a veure...
I sí, enguany els catalans farem un mosaic amb l'única finalitat de poder votar per a ser lliures. Així, mirat fredament, tot plegat no sembla tenir gaire sentit. Ara bé, si ens aturem a pensar-ho un segon, en quin punt seríem si a Arenys de Munt no haguessin sembrat la llavor de la Consulta per la Independència l'any 2009? On seríem sense els 11 de setembre de 2012 i 2013? De debò hi ha algú que cregui que els polítics del Parlament haurien mogut un dit per a canviar l'status quo?
Sí, enguany farem una cosa tan irracional com un mosaic humà per a esdevenir lliures. Però més irracional seria quedar-se a casa. Un gran independentista -malauradament ja traspassat- de Les Borges del Camp deia sempre: "hi ha gent que està d'acord amb la independència, sempre que li portin al sofà de casa i a ports pagats". És gaire racional, després de 300 anys i de tots els nostres avantpassats que no ho han pogut veure, renunciar a l'honor i al privilegi d'alliberar el nostre país, per no apuntar-se a una web i no anar unes hores a Barcelona el proper dia 11? Jo no ho crec pas. Però si ara que ho tenim a tocar abandonem, potser serà perquè en realitat no ens ho mereixem. Només depèn de nosaltres, de ningú més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada