Blog personal del Tomàs Mallafré

Sí als peatges

2012-04-30T18:43:00.001+02:00

Em sembla bé que hi hagi peatges. El cotxe és un de tants luxes als quals ens hem acostumat -potser perquè ens hi han fet acostumar- sense el qual podem -ho hauríem de poder- viure perfectament. Per tant, qui vulgui gaudir d'un luxe, que se'l pagui.

Ara bé, quin és el problema? Bé, en realitat n'hi ha uns quants, de problemes. Jo mateix vaig haver d'anar sis mesos amunt i avall per la C32 i un bon tros d'AP7 per qüestions de feina. Quines alternatives tenia? Pràcticament cap. Si ho volia fer amb transport públic, pràcticament havia d'anar a dormir en arribar a casa i llevar-me a les 3 de la matinada per a agafar el cotxe i anar a l'estació de tren. Per al trajecte de 23 km. que faig actualment (tot i que sense peatges), em trobo que hauria d'agafar el cotxe fins a l'estació de tren o d'autobús i gastar més diners dels que em costa fer-los amb cotxe. Això no és alternativa ni és res.

Un altre problema -per si algú viu en algun univers paral·lel i encara no se n'ha adonat- és que com passa amb gairebé tot, circular a Catalunya és més car que a la resta del Regne d'Espanya. I mentre ens facin ser espanyols per força, això és simplement inadmissible. Si un dia decidim lliurement ser espanyols, potser ens mereixerem els peatges que paguem i molts més, però de moment això no ha passat.

Finalment, per quins set sous una empresa privada ha de fer negoci amb això, fins al punt de veure la seva inversió amortitzada 30, 40 o més vegades que la inversió inicial? Com es pot admetre que en una situació com l'actual, algú estigui fent un negoci d'aquesta magnitud? Hi ha qui diu que CiU deu 21 milions d'euros a "La Caixa", principal accionista d'Abertis, i que els favors es paguen amb favors. Segur que són uns malpensats i que no és així. Al cap i a la fi, la coalició de govern no s'ha vist mai implicada en cap cas de corrupció com podrien ser els casos Palau, Treball, ITV, BFP, Turisme, Pretòria... no?

Doncs res, que quan tinguem Estat propi i puguem decidir com volem que es financin les autopistes, un transport públic com cal, sistemes per tal que qui no tingui alternativa pagui un preu just... jo diré sí als peatges. Però mentre això no arribi, #novullpagar

Dóna la cara a Les Borges del Camp

2012-04-20T16:52:00.000+02:00

Aquest Sant Jordi fem un dóna la cara per la Independència a Les Borges del Camp. Sí, ja sé que molta gent ens mirarà amb un somriure condescendent, i ja ni parlo dels qui a aquestes alçades encara es pregunten perquè volem la independència. També hi haurà qui li farà peresa aixecar el cul del sofà i preferirà quedar-se a casa, a veure si TV3 l'espanyolitza una mica més, si encara és possible -i sense adonar-se'n-

Tot i això, un grup de persones ens dedicarem a fer-ho aquest dilluns a Les Borges del Camp, i moltes altres a d'altres llocs del país, tal com es pot veure a donalacara.cat. També repartirem material divulgatiu de l'ANC.

No sé quines són les motivacions concretes de cada persona, però tinc clar quines són les meves. És evident que necessitem la independència amb cada cop més urgència; el que no tinc clar és com sorgirà el desencadenant. Potser serà la manifestació del 5 de maig a la Plaça de Sant Jaume que s'està convocant per les xarxes socials. Potser un dia d'aquests decidirem tots plegats de fer una manifestació d'uns minuts cada setmana davant dels ajuntaments. Potser la campanya #novullpagar serà la guspira. Potser la feina de l'ANC desembocarà finalment en el referèndum. Si algú sap què és el que cal fer per tenir la màxima efectivitat, que ho digui. Si no, seguiré treballant en qualsevol iniciativa que cregui que ens porta en la direcció correcta. I per mi un "dóna la cara" al carrer ho és, perquè contribueix a normalitzar l'independentisme; ens fa convèncer a tots plegats de la força real que tenim i fa perdre la por als qui encara en tenen. Si aconseguim algun resultat en aquest sentit, per petit que sigui, ja em sentiré satisfet.

L'endemà tot seran flors i violes

2012-04-18T11:47:00.000+02:00

L'endemà del dia de la independència tot serà molt diferent. Com que Espanya ja no ens robarà 60 milions diaris, els efectes es començaran a notar de forma gairebé immediata. Els inversors estrangers veuran que som un país modern i seriós i veuran de seguida les oportunitats que hi ha a casa nostra. No caldrà patir pel català, perquè ja no dependrem de sentencies arbitràries de tribunals estrangers. Segurament els peatges romandran oberts al cap de pocs dies i tot s'anirà normalitzant ràpidament

NO!

Si algú es creu encara que només sigui una petita part d'aquesta espècie de versió moderna del conte de la lletera, que s'ho faci mirar per algú que hi entengui.

És cert que no caldrà gastar l'energia que gastem ara parlant de com d'urgent és la independència i fent-ne pedagogia, que no caldrà mirar com ens insulten els nacionalistes espanyols a twitter (ep, això jo ja no ho faig ara), que no caldrà parlar de bestieses de pactes fiscals ni fer el ploramiques per si els espanyols ens deixen veure o no els seus secrets oficials (pots comptar)...

Però l'endemà del dia de la independència tindrem un país per construir, amb unes infraestructures escanyades, amb gent morint a les llistes d'espera a la sanitat pública o veient la Llei de Dependència com una broma macabra; el transport públic s'haurà de construir gairebé des de zero; molts alumnes seguiran anant a classe en barracons, no tindrem la línia d'alta velocitat que ens cal; milers de joves molt ben preparats seguiran a l'atur i encara n'hi haurà més que seguiran amb escassa o nul·la preparació; el català estarà al punt més baix de la seva història pel que fa a l'ús i la comprensió; els mitjans públics seguiran farcits de "professionals" amb unes competències lingüístiques absolutament inacceptables, milers de jubilats seguiran amb una pensió de misèria, tindrem més d'un milió de persones per sota del llindar de la pobresa, hi seguirà havent personatges sinistres com Felip Puig i tota la seva colla, que seguiran explicant-nos que la democràcia consisteix en votar un cop cada quatre anys...

Ens caldrà decidir quin model de país volem, què fem amb la indústria nuclear i química, fent estudis seriosos de les malalties que hi ha, per exemple, a pobles com El Morell o La Pobla de Mafumet, què fem amb el monstre de l'Eurovegas si finalment ens el deixem encolomar, si realment volem eliminar els peatges o posar-ne més, fins a quina edat hi ha d'haver ensenyament obligatori, quina política d'immigració volem...

Se'ns gira feina, potser que ens hi posem aviat.

I ara què passarà?

2012-04-14T14:03:00.000+02:00

Cada cop hi ha més indicadors que fan pensar que Espanya seguirà els passos de Grècia, com aquests 10 fets horribles o aquest editorial del New York Times esmentat per Vilaweb. Potser val més que anem pensant que les imatges dels disturbis a Grècia que fins ara hem estat veient còmodament asseguts al sofà, les viurem, més aviat que tard, a casa nostra. I també, com Televisió de Catalunya ("la seva", amb la seva dèria espanyolitzadora) ens farà notar, a moltes ciutats espanyoles.

I què hi podem fer?

Doncs ben poca cosa. Amb el Parlament de fireta que tenim a casa i la colla de lladres i inútils del govern espanyol, el tema està complicat. Si quan hi havia "bonança econòmica" podíem anar fent amb el robatori espanyol del 10% del PIB -això sí, mirant sempre cap a una altra banda per no veure el més d'1 milió de persones que ja vivien per sota del llindar de la pobresa-, ara les coses poden empitjorar molt i molt ràpidament. Cada cop més gent anirà quedant-se sense feina amb les estúpides mesures adoptades a la majoria d'estats europeus, i a més, Espanya ens robarà cada cop més quan aquí tenim cada cop menys.

La independència ha passat de ser una utopia no fa pas gaires anys a ser una necessitat urgent. Potser la guspira que estàvem esperant ja ha començat amb la insubmissió fiscal iniciada per alguns valents empresaris i amb el tema dels peatges:

Però no farà cap mal que hi seguim posant el nostre granet de sorra. Al contrari, si aquesta ocasió és la bona, empenyem tots per tal que no deixi de ser-ho. I si no ho és, també, per tal de fer que ho sigui.

@elmonaRAC1 m'ha deixat de seguir a twitter

2012-03-22T23:42:00.000+01:00

Sí, jo també sóc humà (o això penso) i m'agrada, com a qualsevol tuitaire, tenir força seguidors. Per això tinc un parell d'aplicacions al meu compte de twitter que m'avisen quan algun dels meus seguidors ha deixat de ser-ho.

Avui m'ha arribat un missatge avisant-me que @elmonaRAC1 ha deixat de seguir-me. Crec que van ser ells qui van començar a seguir-me, com a conseqüència dels missatges mig en broma, mig seriosos, que els vaig començar a fer l'any passat, on feia veure que feien un concurs en el qual deien alguna paraula incorrecta i jo els deia quin era el parany. Un cop em van respondre que miraven de millorar, però que no era fàcil, o alguna cosa semblant. Em van començar a seguir i jo a ells. També els vaig respondre que s'ho miressin pel cantó positiu: que els enviés aquests missatges volia dir que els escoltava. Sí, evidentment alguns dels meus tuits potser no eren tot el respectuosos que caldria si es tractés d'un tuitaire qualsevol, però estem parlant d'una emissora de ràdio líder a Catalunya, i em sembla que això comporta, entre d'altres, haver de pagar el preu -tampoc res de l'altre món- de rebre tuits amb l'etiqueta #etfelicitofill, o del tipus "ja ha començat la secció parlem sense apòstrofs" o "he sentit algú que deia l'última; esteu tots bé?".

Però es veu que la gota que ha fet vessar el vas de la paciència al Comunity Manager que porta el compte de twitter d'El món a RAC1 ha estat aquesta entrada del blog, els 3 tuits que n'he fet al respecte, els RT que n'han fet alguns seguidors meus o potser tot plegat. Si, ja sé que twitter de vegades falla i deixem de seguir usuaris involuntàriament (i, qui estigui lliure d'unfollow involuntari, que tiri la primera pedra), però és molta casualitat que m'hagin deixat de seguir tot just ara, no?

Però vaja, tot i alguns tuits -que agraeixo- com el de l'usuari @Xiquein, encara en vull treure alguna cosa positiva de tot plegat: em demostra que a El món a RAC1 són humans, i capaços d'emprenyar-se. A l'emissora que paguem tots, missatges com aquest no han merescut mai cap resposta. Que no sigui que tenim el que ens mereixem.

Actualització 1: per si no queda prou clar, "l'emissora que paguem tots" és Catalunya Ràdio, tal com es pot veure a l'enllaç que ve després.

Actualització 2: hi ha qui no té clar que em deixessin de seguir. Aquí n'hi ha una prova i aquí una altra. Ja sé que això es pot falsejar, però us ben asseguro que tinc coses millors a fer que dedicar-me a crear falses proves d'una cosa com aquesta.

El català als mitjans

2012-03-19T11:21:00.000+01:00

Normalment no tinc gaire temps per a escoltar la ràdio; només una estona mentre condueixo anant o venint de la feina, i ben just tinc temps de fer un tuit o dos en relació al que hi sento, per tal de molestar una mica als meus soferts seguidors de twitter. Avui, però, he tingut una estona més.

Quan m'he cansat de sentir bajanades i incorreccions lingüístiques a la tertúlia d'El món a RAC1 i he posat RAC105, la meva dona ha dit que tenia ganes de sentir xerrar i ha posat Catalunya Ràdio, aquella emissora que des dels anys 80 m'havia sentit com a meva i que realment em feia sentir que era la ràdio nacional de Catalunya, però que ja fa uns quants anys que m'ha fet perdre tots dos sentiments. Allí, a la ràdio que paguem tots amb alguna part dels nostres impostos que no ens deixem robar per Espanya, he tingut la desgràcia d'enxampar una altra de les nefastes tertúlies que semblen ser el pa de cada dia a l'espai radiofònic català. La meva modesta opinió, és que en una ràdio que s'autoanomena nacional, s'hauria de parlar dia sí dia també del que Espanya ens roba, de com ens insulten i de com fan tot el possible per a acabar amb la nostra llengua, i de l'única sortida que hi ha per a tots aquests problemes, en comptes de parlar de segons quines bestieses i fer veure que tot és molt normal. Però tot i admetre que això pot ser discutible, el que és totalment inacceptable és que a la ràdio pública catalana hi haguem de sentir una colla d'analfabets que no tenen la més mínima cura de la nostra llengua, que fan anar els "tenir que" a dojo, que no saben la diferència entre desvelar i desvetllar... i així fins a l'infinit.

Em nego a creure que no hi ha gent capaç de defensar qualsevol argument sense semblar que no han estat mai escolaritzats en català, i em comprometo a exigir tant com em sigui possible que això canviï. Tan aviat com publiqui aquesta entrada, els n'enviaré l'enllaç als comptes de twitter @maticatradio i @elmonaRAC1. Sí, que aquests darrers siguin una emissora privada no els eximeix de res. I ho faré cada cop que ho cregui convenient; si volen, que m'enviïn 14 guàrdies civils a casa. No sé si és el millor que puc fer. És el que se m'ha acudit; si ningú no fa res, res no canviarà.

Urgent: com eliminar el .es a blogger

2012-03-18T00:16:00.000+01:00

Faig aquesta entrada d'urgència per a explicar com eliminar el .es als nostres blogs (suposo que a la Catalunya Nord hi afegeixen .fr; encara no ho he comprovat) Al blog d'en Marc Belzunces i he trobat la solució, però veig que el codi és per a dos dominis concrets i primer no m'ha funcionat fins que me n'he adonat. En resum, aquestes instruccions adaptades per als blogs catalans:

-entreu al vostre blog des de http://blogger.com
-entreu a Plantilla - Modifica l'HTML
-enganxeu aquest codi despŕes de l'etiqueta <head> (és aconsellable guardar còpia de seguretat abans)
-deseu la plantilla
-Ja no sou espanyols o francesos!

Podeu comprovar el resultat, per exemple, a http://lesborgesdelcampdecideix.blogspot.com

Analfabets

2012-03-07T12:33:00.000+01:00

Els trobareu per tot arreu. Com a executius encorbatats o a la cua de l'atur. Quan aneu a comprar el pa o a cal metge. Xerrant al bar o parlant per la ràdio com a experts de qualsevol tema (menys de la llengua, evidentment) amb suposats periodistes tant o més analfabets. Cofois amb els seus "es té que dir" o fins i tot "hi ha que fer". Satisfets dels seus "hi han", "val" (en el sentit de "d'acord") o de pronunciar "euro", "Blanes" o "Londres" en espanyol -sense ser parlants de català occidental- perquè potser pensen que fa més fi o ves a saber què.
Els seus arguments són tan contundents com "jo parlo el català del carrer" (al carrer et fotria jo, per impresentable), "l'important és entendre'ns" (si seguiu així potser aconseguireu justament el contrari) o "a mi ningú m'ha de dir com he de parlar" (quan justament són els qui més necessiten que algú els ho digui!)
Feu-me un favor i feu-vos-el vosaltres mateixos: ara que encara no està prohibit parlar correctament, no els seguiu el joc a aquests impresentables. Esforceu-vos per parlar correctament la nostra llengua; ningú no ho farà per nosaltres. Escolteu-vos aquests carallots amb el mateix sentiment que un espanyol que s'estimi la seva llengua s'escoltaria algú que digués "micobrio" o "estuvistes", perquè no es mereixen res més que això.
I si he comès alguna errada en aquesta o qualsevol altra entrada del blog, us agrairé que m'ho feu saber. Si no cuidem la llengua tots hi perdrem.

Alternatives a la crisi

2012-02-23T15:32:00.000+01:00

No, no m'he convertit en un gurú de l'economia de la nit al dia. Però sí que tinc clar -només cal reflexionar-hi uns segons- que les retallades faran molt de mal. Us convido a escoltar aquesta entrevista a un catedràtic d'economia de dimarts passat al Versió RAC1. Són gairebé 37 minuts però a mi se'm van fer curts. No us perdeu les veritats com a cases de pagès d'aquest expert, que explica amb claredat diàfana per què les retallades provoquen més recessió, per què el finançament del BCE acaba no servint per a res o per què la contenció salarial aconseguirà l'efecte contrari del que se'ns vol vendre i a qui beneficiarà, passant pel cas d'Islàndia, que està fent tot el contrari del que està fent la resta d'Europa i que està creixent a un ritme superior al 4%.

Ho podeu escoltar mitjançant el reproductor d'aquí sota o descarregar-ho aquí.

Hi afegeixo: no es pot anar amb el lliri a la mà i demanar a Espanya que ens robi una miqueta menys. Molt Honorable President Mas: no segueixi dient que els catalans no estem prou madurs. Faci el fotut favor de madurar vostè, adoni's d'una punyetera vegada que la majoria de catalans volem la independència i actuï en conseqüència. Espanya s'ensorra, i si canvia alguna cosa pel que fa al que ens roba, serà per a augmentar la xifra, no per concedir-nos cap concert, pacte o com li vulguin dir. Tenen més clar que nosaltres que marxem, i aprofitaran per a robar-nos tot el que puguin mentre no ho fem. No ho allargui fins que aconsegueixin ensorrar-nos també a nosaltres.

europarl.cat? No, gràcies

2012-01-31T19:26:00.001+01:00

Feia temps que no passava, però avui m'ha tornat a arribar un missatge en cadena que em demana de visitar una suposada pàgina web, l'adreça de la qual sembla ser http://europarl.cat, i que es veu que és una traducció no oficial de la del parlament europeu. Tot i que tinc una resposta automàtica al gmail per quan detecta aquest enllaç en un missatge entrant, no farà cap mal tenir-la guardada també aquí. Diu així:

Hola,

el meu programa de correu sembla haver detectat que m'heu enviat un
missatge que conté l'enllaç http://www.europarl.cat

Si és així, segurament m'esteu convidant a visitar aquesta pàgina, que pel que es veu és una traducció "calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida".
Sense voler desmerèixer la feina feta per aquesta persona ni la bona fe de tota la gent que està fent córrer aquest missatge, permeteu-me que us digui que jo el que vull és un estat propi com tenen la majoria de nacions del món, i que per tant no hagi d'anar fent coses com aquesta, amb molt bona fe però discutibles resultats. Si uns feixistes corruptes han aconseguit tancar TV3 al País Valencià, com voleu que, si és cert el que diu el missatge, el Parlament Europeu no aconsegueixi tancar aquesta web? Us agraeixo de tot cor la vostra bona intenció, però repeteixo: vull un estat propi i no pàgines que "semblen" oficials ni adhesius (tot i que els porti) a la matrícula del cotxe.

M'he donat de baixa d'Amnistia Internacional

2012-01-29T19:49:00.000+01:00

No recordo quants anys feia que n'era soci. Crec que una petita part d'una de les meves primeres nòmines -i ja fa uns quants anys que, afortunadament, en cobro- hi va anar destinada. També he fet alguna aportació extraordinària, com per exemple quan s'han fet campanyes contra la pena de mort. És evident que cal que hi hagi organitzacions com aquesta. Però també crec fermament que no es poden permetre el luxe de ser parcials.

I ara, quan he obert un missatge seu de feia uns quants dies, en referència a l'anomenat "cas Garzón" no he pogut evitar que se m'accelerés el pols. On era Amnistía Internacional España l'any 1992 quan, sota les ordres d'aquest jutge es van detenir i torturar independentistes catalans? Què ha dit aquesta organització sobre l'empresonament d'independentistes bascos pel sol fet d'expressar les seves opinions públicament, o sobre el tancament de diaris? Què ha dit sobre el cas de Marc Belzunces? On era aquest mateix divendres, quan un català va ser agredit per un Guàrdia Civil espanyol per parlar en català?

Necessitem organitzacions com aquesta, però que siguin imparcials. Els desitjo tota la sort sense mi.

Actualització a 21 de març: tal com em fa notar el senyor @edgarbosch, després de la meva resposta a La Senyoreta Pepis, aquí hi faltava el tema de la vaga de fam pel català del senyor Jaume Bonet. Ara ja no :-)

Espanya ens roba sense motiu... o no

2012-01-22T20:05:00.000+01:00

Espanya ens roba, això és evident per molt que la Senyora Presidenta del Parlament de fireta que tenim intentés prohibir dir-ho. Tots sabem qui paga la festa espanyola a base de 22.000 milions anuals, i els efectes que això provoca a casa nostra amb retallades, més d'un milió de pobres, barracons a les escoles, peatges a les autopistes i d'altres que no per menys evidents cal oblidar.
El que no sembla tan clar és que tot aquest oceà de diners, serveixi als nostres estimats veïns de ponent per a fer coses productives. Vegeu, si no, aquest 30 minuts on es parla d'un malbaratament de recursos inimaginable en un país normal:

Ara bé, això és així només perquè són una colla d'inútils impresentables, o, tal com sembla pensar cada cop més gent, el que passa en realitat és que Espanya ens ha declarat la guerra? Pot ser que el seu odi tan irracional com indestriable del fet de ser espanyol, faci que vulguin acabar definitivament amb nosaltres? I, ja que no ho han aconseguit culturalment ni políticament -bé, d'això últim no n'estic tan segur- , ho vulguin fer econòmicament? Espanya té la clau dels calers, té exèrcit i té serveis secrets. Nosaltres tenim un parlament que juga a fer veure que és el d'un país de veritat. Quan temps creuen que podrem aguantar, si no marxem a temps, la colla de botiflers que hi hem posat a dintre?

Espanya ens roba!

2011-12-04T00:17:00.001+01:00

Potser tenim els polítics que ens mereixem. O potser fins i tot són pitjors. La qüestió és que ara, no es pot dir una obvietat com que Espanya ens roba al nostre Parlament, perquè la senyora Presidenta d'aquesta institució prefereix fer cas d'un impresentable que ve a provocar, parlant en estranger a un dels parlaments més antics d'Europa, que permetre la llibertat d'expressió dels qui hem triat per tal que ens hi representin. Ho explica, sense pèls a la llengua com de costum, @elbixo al seu blog.

Però com que la situació no és com per a tirar coets, ans al contrari, necessitem la independència com més aviat millor, convé que no desaprofitem cap ocasió per a fer bullir l'olla de l'independentisme, no fos cas que aquesta fos la bona. O sigui que farem bé d'utilitzar un estirabot com aquest, en què tota una presidenta d'un parlament s'excedeix en les seves funcions per tal de no ofendre l'amo amb una veritat com una casa de pagès. Potser aquest cop no serà el que encengui l'espurna del desenllaç final que ens portarà a tenir un Estat propi, però no farà cap mal fer-ne rebombori i, de passada, fer aparèixer uns quants independentistes més, especialment si tenim en compte que el nostre Molt Honorable President troba que l'independentisme no és prou majoritari.

Més... ▼

Programari lliure? Sí, gràcies!

2011-11-27T21:41:00.001+01:00

Sembla que cada cop que algú es fa un pet a can Apple o Microsoft, n'ha de suposar un titular als telenotícies i als informatius radiofònics. En canvi, qualsevol novetat al món del programari lliure passa sistemàticament desapercebuda als mitjans, amb excepció dels especialitzats. Per això, convé que els que creiem en aquest tipus de programari, aprofitem qualsevol excusa per a fer-ne tecnoevangelisme.

En aquest cas, faré servir una simple pregunta que es va fer ahir un usuari de twitter i les respostes que en va obtenir. La pregunta era molt senzilla: "Una consulta personal. Què preferiu Android, Iphone o Blackberry? I per què? Gràcies." Jo li vaig respondre, sense dubtar-ho ni un segon:" Android, per la llibertat" Al cap d'una estona vaig veure que un altre usuari que s'autodefineix com "fanboy d'Apple", no sé si com a conseqüència de la meva resposta, i despŕes que qui preguntava li digués "això també m'ho diuen els usuaris d'Android" en resposta a la d'aquest "iPhone? Simplement, funciona a la perfecció", li deia "ok, llavors, si prefereixes un sistema tan lliure que té virus o un sistema controlat..."

Més... ▼

Enxaneta 3D

2011-11-23T11:49:00.001+01:00

Ahir vaig anar a veure "Enxaneta", la pel·lícula de castells en 3D. To i que jo hi hauria canviat algunes cosetes (si algú, quan estic fent una pel·licula, diu "pues","buenu" o "menus", jo li faria repetir correctament) i que la meva colla, els Xiquets de Reus, gairebé no hi surt (com a conseqüència de no haver entrat al concurs del 2010), em va agradar molt; la vaig trobar molt ben feta, emocionant i amb una música molt ben triada. Tot just arribar a casa em vaig posar a buscar-ne el tema central, "Enxaneta", escrita i composta per Borja Penalba i interpretada per Elena Gadel. Tot i que sembla que ningú li va dir a aquesta noia que la primera "r" d'"arbre" no es pronuncia en cap variant del català i que no sé què hi pinta la tornada en anglès, és una cançó que trobo a l'alçada del film. No en vaig trobar cap versió per la xarxa, però amb GNU/Linux és força fàcil baixar un vídeo com aquest:

i extreure'n el so. Després he mirat de tallar els crits del començament però sense tallar l'inici de la cançó, amb Audacity. Heus aquí el resultat:

I aquesta és la lletra; gaudiu-la:

Abraçada al cos de l'arbre miro al cel.
El soroll es fa silenci a dintre meu.
Per les mans flueix la saba que em nodreix
d'una antiga història que ha vençut el temps.
Una colla, un sentiment, camina amb mi.
Un sol cor des de la crossa fins al cim.
Bategant, m'empeny amb força com el vent
I enlairant-me fins els núvols, toco el cel.

Raise your hand,
Seize the world
Look around
Can you feel the bliss...?
Raise your hand,
Touch the sky
Raise your hand,
We'll be here with you

Som la festa, som un poble en moviment,
Aixequem castells dels somnis de la gent.
De la pinya, ferma i forta, neix el tronc,
i enfilada a dalt de l'arbre, no tinc por...

Si en voleu una versió retallada per al mòbil, que comença a la segona estrofa on el volum és més alt i no hi ha això tan infumable d'"arbre" pronunciant la primera r (encara que després es torna a repetir), n'he deixat una aquí.

Què li ha passat a la "nova" Esquerra?

2011-11-21T11:43:00.001+01:00

Tot i que a l'anterior entrada deia que sóc ruc, la veritat és que mai no he estat el més ruc de classe. Tampoc sóc cap geni, ni recordo haver guanyat cap premi Nobel o res semblant. Però si hagués estat un becari a Esquerra i m'haguessin dit "tu, mindundis, mira d'escriure alguna cosa per a mirar de convèncer aquests indepes frikis que no volen votar ho volen votar nul!" potser m'ho hauria rumiat una mica, i potser m'hauria sortit alguna cosa del tipus "sabem que sou molts els desencantats amb Esquerra. Sou molts els ex-votants i ex-militants, i vol dir que alguna cosa no hem fet bé. Però seguim tenint un objectiu comú: la independència de Catalunya (sí, si jo fos d'Esquerra hauria escrit això, què passa?). Us proposem un tracte: guardeu les estelades que teniu a punt per aquest diumenge. Aneu al vostre col·legi electoral i voteu Esquerra. Farem tot el possible al Congreso per tal que no us en penediu. Però, si no ho aconseguim, a les properes eleccions agafeu aquesta estelada que teníeu guardada i utilitzeu-la, potser serà el que ens mereixem" Però no. La tàctica va ser menystenir els qui no teníem cap intenció de votar Esquerra titllant-nos de "cervellets". Si realment amb això pretenien convèncer algú, es mereixen un gran "et felicito, fill". Si la seva voluntat era una altra, que algú m'ho expliqui perquè jo ja no entenc res. Resultat: Esquerra perd un 0,8% i el vot nul es triplica. Vaig a donar-me d'alta a l'Assemblea Nacional Catalana.

Per què votaré estelada

2011-11-16T22:35:00.001+01:00

Potser sóc molt ruc. De fet, és evident que ho sóc. He hagut de passar per Esquerra, Reagrupament i Solidaritat per a adonar-me com és la fauna que afirma voler portar-nos a la independència. Vaig fugir d'Esquerra fart de les claudicacions, de veure com es venia la presidència de la Generalitat als botiflers del PSOE de Catalunya, de veure com la prioritat no era la independència sinó ves a saber què. Sí, sóc un de tants ex-militants d'Esquerra. Tants, que som més que els militants que hi queden. Gent de bona fe, en massa casos, però a mi no em trobaran al darrera de la gent que ha aconseguit carregar-se un partit històric, per molt que ara ens vulguin vendre la nova Esquerra.

Després vaig fer una fugaç estada a Reagrupament, fins que vaig començar a veure les rebequeries d'un líder il·luminat com un motiu per tocar el dos. Si alguna cosa no ens cal, són líders il·luminats que amenacen amb plegar si no els agrada el que decideixen les bases. De fet, tan il·luminats que decideixen tornar a la casa del pare després d'haver-ne renegat, quan veuen que van mal dades. I després vaig aterrar a Solidaritat. Semblava un projecte fresc, nou i il·lusionador. Ho semblava, fins que hi van desembarcar els voltors que sempre ho acaben rebentant tot. El primer senyal inequívoc va ser la comèdia de les primàries, on no se'ns va permetre estar presents al recompte. Allí ja havíem d'haver dit que o entràvem o plegàvem, però tampoc era qüestió d'engegar-ho tot a rodar a la primera de canvi, fins que es va veure que la gran estratègia de Solidaritat al Baix Camp era foragitar la gent valenta i treballadora de Reus, motor de l'èxit inicial a la comarca, i que després han anat a parar -crec que sense excepcions- als Irreductibles del Baix Camp

Més... ▼

Tot això només és la introducció del que vull explicar realment, per tal que quedi clar que a aquestes alçades la meva decisió no és apassionada ni molt menys. Al contrari, no m'agrada combregar amb rodes de molí, ni el fet de pagar una quota em provoca l'efecte de dir amén al que diguin els dirigents d'un partit, sigui quin sigui, sinó que crec que em dóna el dret a ser-ne crític i a plegar quan veig que el que defensa aquest partit no és el que crec que cal defensar. També voldria afegir, abans que algú em vingui amb el sermó del vot útil, que per mi aquest concepte no existeix. O, dit d'una altra manera, per mi l'autèntic vot útil és votar el que voldria que votés la majoria de la gent. Si acabo havent de votar una opció que no és la que més sintonitza amb els meus ideals i ho he de fer amb el nas tapat, per a qui se suposa que serà útil, aquest vot? Per mi no, evidentment.
Doncs ja no caldria afegir gaire cosa més. Però per què quedi encara més clar: hi ha molta gent -sembla que twitter en vagi ple- que diu que si volem independència cal votar independència, que els vots nuls no serveixen per a res, que el que cal és anar units... tot un reguitzell d'arguments amb un punt en comú: no n'hi ha cap que em convenci. Primer que res, m'haurien de convèncer que votar Esquerra és votar independència. Això sol ja seria prou complicat, però a més, suposant que Esquerra aconseguís el doble de vots que a les darreres eleccions -que ja és suposar-, de què serviria? No sóc futuròleg però és evident: de res. Ressó internacional zero. Efectivitat al Congreso zero. I si algú creu que em pot convèncer que l'anar a ca l'amo i dir-li, en la seva llengua, que són molt dolentots i que això que fan de robar-nos és molt lleig, servirà d'alguna cosa, que ho provi, però ja l'aviso que ho tindrà difícil. En canvi -i en relació al que deia més amunt sobre el vot útil-, què passaria si de totes les urnes, diumenge a la nit, en comencessin a sortir sobres amb una estelada a dins, i, encara més, acompanyada d'una papereta del PP? I si, per a acabar-ho d'adobar, hi hagués una estampeta del fundador de l'Opus Dei? I si n'hi hagués amb quantitat suficient com per a tenir ressò ens els mitjans, nacionals i internacionals? I si s'aconseguís col·lapsar el recompte, tal com diuen a indepespp.blogspot.com? Potser tampoc passaria res. O potser sí. Potser la societat civil es començaria a adonar del poder que té, i que no cal triar entre els mateixos de sempre. Que hem de ser nosaltres els qui manem i no ells. Al capdavall, si volem resultats diferents, potser que comencem a fer coses diferents. Sempre ens havíem hagut de sentir a dir que els independentistes érem quatre gats. Ara els qui estan en minoria són els unionistes. Segur, que cal votar els de sempre? Jo crec que no. Vaig dir que a Espanya no hi volia votar, però que faria una excepció si hi havia candidatura independentista unitària. No ha estat així; per tant faré el que voldria que fes la majoria d'independentistes: donar un missatge inequívoc als vividors de la política que, sense unitat i sense avançar clarament, inequívocament i inexorablement cap a la independència, no tindran el meu vot, ni a Espanya ni a Catalunya. Per això votaré estelada.

Menys... ▲

Suspendre fluxbox tancant la tapa del portàtil

2011-11-14T11:35:00.001+01:00

Tot i que, com deia a l'anterior entrada del blog, a fluxbox es pot configurar el fitxer keys per a qualsevol cosa -inclòs suspendre la sessió, evidentment- i que l'EEE ja porta tecles per a fer-ho, ja fa dies que vaig pensar que, si sempre que tancava la tapa també volia que el portàtil entrés en suspensió, per què no fer que aquest comportament fos automàtic. No em va caldre buscar gaire per trobar la resposta als fòrums d'ubuntu (també hi ha indicada l'opció per a obtenir aquest comportament només si s'està carregant la bateria). Però després que ahir actualitzés a 11.10, l'invent va deixar de funcionar i, a més, la línia a substituir havia desaparegut del fitxer de configuració. Afortunadament, com gairebé tot al món GNU/Linux, la solució és fàcil:

$ gksudo gedit /etc/acpi/lid.sh (o el vostre editor preferit)

el canvi que m'ha funcionat:

comentar la línia:

#. /usr/share/acpi-support/power-funcs

i afegir:

echo -n mem > /sys/power/state

Només cal desar el fitxer i, voilà!

Atenció: feu això sota la vostra exclusiva responsabilitat, i tenint en compte que amb aquest canvi, un dels efectes és que el ventilador s'atura immediatament en tancar la tapa; penseu-hi si l'ordinador està molt calent en aquell moment.

Coses que es poden fer amb keys a Fluxbox

2011-11-01T17:57:00.000+01:00

Fluxbox és un gestor de finestres lleuger i altament personalitzable, ideal per a equips obsolets i/o poc potents i per a tothom qui prefereixi la velocitat i simplicitat als efectes enlluernadors però que consumeixen més recursos.

La meva experiència amb Fluxbox es redueix a unes poques setmanes, després de diverses proves a l'EEE per mirar de millorar-ne el rendiment, que havia quedat seriosament tocat després d'actualitzar l'ubuntu a 11.04 amb el seu canvi d'escriptori a unity. El canvi d'ubuntu per xubuntu va millorar les coses, però la sensació no era la mateixa pel que fa al canvi de velocitat que creia recordar d'una prova que havia fet anteriorment de Fluxbox. Així doncs, vaig decidir tornar-m'hi a posar però amb ganes d'anar més enllà. No em va caldre buscar gaire per trobar la manera de configurar les aplicacions a arrencar a l'inici, però una de les troballes més divertides -i no per això menys simples- va ser aquesta entrada als fòrums d'ubuntu. El resum més correcte seria que modificant el fitxer de configuració ~/.fluxbox/keys es poden parametritzar combinacions de tecles per a fer absolutament qualsevol cosa. A tall d'exemple -i sense pretendre ser una relació exhaustiva ni molt menys, ja que, com deia, es pot fer absolutament de tot-, aquestes són algunes de les utilitats que li he donat jo:

-obrir el menú sense ratolí i sense haver d'accedir a l'escriptori
-executar comandes osdsh
-activar-desactivar keys
-sortir, apagar o reiniciar
-enviar una aplicació a un altre espai de treball
-anar a un altre espai de treball
-posar la finestra actual en pantalla completa, minimitzar, maximitzar, moure...
-executar qualsevol aplicació
-editar el fitxer keys
-obrir el gestor de fitxers en una ubicació determinada
-executar un script
-mostrar la sortida d'una ordre en un terminal -per exemple, sensors-i que aquest es tanqui al cap d'un temps predeterminat

Evidentment, la llista es podria allargar pràcticament fins a l'infinit. La imaginació és el límit!

Com accelerar FireFox sense prendre mal

2011-10-15T19:37:00.000+02:00

Una cerca al totpoderós google de "slow firefox" dóna la gens menyspreable xifra de 43.600.000 resultats; això ja dóna una idea del que ens pot passar a tants usuaris de diferents sistemes operatius que tenim aquest navegador com el nostre preferit.
Les receptes per a solucionar-ho també són abundants a la xarxa, però com passa molt sovint en aquests casos, les diferents combinacions de versions, SO, extensions i personalitzacions -pràcticament infinites en aquest navegador- fan que el que va molt bé en algun cas concret, sigui fins i tot contraproduent en un altre.
En el meu cas -xubuntu a un modest Asus EEE amb fluxbox- he mirat de fugir dels consells basats en tocar entrades a about:config que no sé què fan exactament.

El que m'ha funcionat:

-primer que res, sentit comú. Amb el maquinari d'aquest netbook, el que no puc pretendre és obrir un gran nombre de pestanyes al navegador i que el rendiment no se'n ressenti. Menys pestanyes obertes = més velocitat. Evident!

-les extensions acaben afectant al rendiment. Igual que al punt anterior, cada usuari ha de valorar de quines extensions pot prescindir i de quines no, sabent que les que tingui actives afectaran la seva experiència de navegació.

-de http://techlogon.com/2011/09/29/how-to-speed-up-firefox-7-tweaking-guide he agafat: network.prefetch-next (es modifica a about:config, tal com s'indica al següent punt): false "Stops Firefox automatically prefetching (loading) the contents of pages linked to by the page you are viewing – in most cases you will never visit those links so this time is wasted and it is a security risk because you are unwittingly downloading (possible virus/adult) content only linked to by the current page but which you have not chosen to load. Default is True"

-segons http://forums.mozillazine.org/viewtopic.php?f=38&t=2323823 he fet:
1) In the address bar, type about:config
2) If it shows up, click on I'll be careful
3) Filter for network.http.max-connections.
4) Change this from 256 to 48.
5) Restart Firefox.

-dels consells de http://www.techandlife.com/2009/09/is-firefox-slow-for-you-heres-some-tips-to-try-which-might-speed-it-up he fet cas de la modificació de browser.sessionstore.interval a 120000 (en el meu cas estava a 15000). L'extensió Vacuum places improved ja la tenia instal·lada.

-de http://www.makeuseof.com/tag/3-speedy-tips-for-faster-browsing-in-firefox he triat l'extensió FasterFox (la versió lite) que entre d'altres, permet modificar el valor de network.http.max-connections indicat més amunt

-finalment, una extensió per a facilitar l'arrencada: Load tabs progressively

I si res de tot això funciona, sempre podem provar un perfil nou a veure què passa. Si veiem que aquesta és la solució, sempre anirà bé tenir prèviament FEBE instal·lat i funcionant al nostre perfil habitual.

Catalans: despertem-nos i actuem

2011-08-29T07:03:00.001+02:00

L'altre dia, després de tota la moguda xenòfoba espanyola per l'afer Cesc i la seva galdosa reacció em va passar pel cap de fer una entrada al blog al respecte. Volia parlar del tema de "Jo vull votar adéu Espanya" fent la reflexió que està molt bé fer frases i etiquetes enginyoses a twitter, però que es queden només amb això, una gracieta si no ho acompanyem amb fets que tinguin algun resultat tangible.
I sense haver tingut temps de fer aquesta entrada, justament dissabte, quan tornava de l'actuació amb els Xiquets de Reus a Sitges, em vaig assabentar de la mort d'Heribert Barrera per la ràdio del cotxe. Un altre patriota que mor sense haver vist lliure el seu país. I tots, absolutament tots, en som responsables, per no haver fet el que cal per haver precipitat el procés i seguir colocant botiflers com els convergents o els socialistes al Parlament, per no parlar dels impresentables -i m'estalviaré altres qualificatius- d'ICV.
Sí, ens podem sentir orgullosos d'haver sobreviscut a 300 anys de persecució, però això de ben poca cosa servirà si acabem convertint-nos -de fet és el que som ara per ara- en una regió d'Espanya que es deixa robar i trepitjar, i que segueix demanant perdó cada dia pel sol fet d'existir.
Per això és el nostre deure fer alguna cosa més que queixar-nos i dir que els espanyols són això i allò altre -que ho són-, i diguem als nostres polítics que ja n'hi ha prou de tot plegat, que necessitem canvis i que els necessitem ja.
No tenia cap intenció de votar a les eleccions espanyoles, però tant de bo hagi de canviar d'idea. Em comprometo a, si es tira endavant el que diu el Manifest per a una candidatura unitària, votar aquesta hipotètica candidatura i enfilar ja la recta final que ens dugui a la independència. En cas contrari, que sàpiguen els vividors de la política catalana -si és que algun fa cap a aquest humil blog- que em penso quedar a casa, no només a les eleccions espanyoles sinó a qualsevol altra que se celebri a casa nostra. Com va dir el President Barrera, "tenim pressa, molta pressa". Fem el que calgui abans no sigui massa tard.

Jo vull votar "adéu, Espanya"

2011-08-24T07:03:00.000+02:00

Sembla que els espanyols volen reformar la seva constitució, però nosaltres no només no en tenim sinó que hem de lluitar contra aquesta que ens va en contra. Doncs res, com ja he dit algun altre cop, aprofitem l'ocasió per a mirar d'encendre l'espurna que ens dugui al que necessitem per a sobreviure com a nació. Diguem alt i clar, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar: Jo vull votar "adéu, Espanya"

Catalonia: Questions & answers

2011-08-04T11:55:00.002+02:00

Fa uns dies, la bona gent de @helpcatalonia, de la mà de la incansable @laSrtaPepis, van cometre la temeritat de demanar-me que els fes una entrada al blog. No només això, sinó que ara s'han atrevit a publicar-ho.

Per si a algú li interessa l'escrit original de les meves atabalades idees, el deixo aquí:

Catalonia: Q & A

-Què és Catalunya?

-Catalunya és un petit país del sud-oest d’Europa, amb uns 7 milions d’habitants, i actualment sota jurisdicció espanyola. També hi ha la Catalunya Nord, sota jurisdicció francesa, separada de la resta l’any 1659 en virtud del Tractat dels Pirineus. La seva llengua pròpia és el català, tot i que també hi és oficial l’espanyol. També es parla català a la resta dels anomenats Països Catalans: al País Valencià, a les Illes Balears), a Andorra, a la Franja de Ponent (a l’Aragó), a l’Alguer (a la italiana illa de Sardenya) i al Carxe, un petit territori de Múrcia.

Catalunya té una llarga tradició democràtica, i va gaudir d’un dels primers Parlaments d’Europa, siguent les Corts catalanes (1283-1714) les que els historiadors han considerat el veritable model d’un parlament medieval.

També és notable la tradició industrial i comercial del país, que amb el seu teixit empresarial fan possible la seva vitalitat econòmica.

Pel que fa a la cultura, a banda de la seva llengua mil·lenària i de la riquesa del teixit associatiu de la seva societat civil, Catalunya ha donat genis com Antoni Gaudí, Pau Casals, Salvador Dalí o Joan Miró.

Més... ▼

-Per què volen la independència els catalans?
-Hi ha moltes raons i cadascú té les seves, però podríem dir que en general, s’ha anat evolucionant d’un sentiment més patriòtic cap a motius més econòmics, sense abandonar aquell.
Històricament, a Espanya li ha fet nosa qualsevol manifestació de la llengua i la cultura catalanes, i ja el 1716, el monarca espanyol Felipe V signa el Decret de Nova Planta, un conjunt de lleis que implanten la monarquia absoluta a Espanya i simbolitzen l’ocupació espanyola de Catalunya, amb normes com la imposició del castellà a la Reial Audiència de Catalunya.
El 1717, el poder espanyol instrueix als seus corregidors per tal que espanyolitzin Catalunya subtilment, dando las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. I avui en dia, tenim 500 normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l’administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l’Estat espanyol.
Hi ha molts catalans que no es preocupen per parlar i escriure correctament la seva llengua, però només el fet de veure la persecució històrica que se n’ha fet des d’Espanya, ja fa que desitgin la independència.
Pel que fa a la vessant econòmica, Catalunya està esdevenint, si no ho ha fet ja, un cas únic al món pel que fa a l’espoliació fiscal, un eufemisme per a anomenar el robatori constant al que es veuen sotmesos els catalans. Actualment està valorat en 22.000.000.000 € anuals l’import dels impostos que es recapten a Catalunya i s’inverteixen a Espanya. Això suposa aproximadament el 10% del PIB català -recordem que les diferents regions alemanyes tenen limitat per llei aquest desequilibri al 4%-. Per a fer-nos una idea de la magnitud d’aquesta xifra, recordem que recentment hi ha hagut un escàndol al govern alemany per la seva intenció d’aportar 8.700 milions d’euros al segon rescat de Grècia, i que aquest rescat està xifrat en 110.000.000.000 €, o sigui que podem dir sense equivocar-nos que Catalunya rescata Espanya cada 5 anys amb l’import que tota Europa utilitzarà per a aquest segon rescat de Grècia. Tot això a canvi de retrets i insults constants des d’Espanya, una catalanofòbia que ja hem vist anteriorment en aquest blog i de ser titllats constantment d’insolidaris quan mostren la seva indignació per aquestes dades, que a més en massa casos serveixen per a finançar infraestructures inútils i infrautilitzades, amb línies de tren d’alta velocitat sense gairebé passatgers, o aeroports sense avions, inaugurats de pressa i corrents abans d’unes eleccions. Tot això fa que cada cop més persones gens sospitoses de nacionalisme català, desitgin la independència de Catalunya, com en aquest exemple.

-Però el sentiment independentista a Catalunya, no és minoritari?
-Això és el que es vol fer creure, però si això fos cert, i si Espanya és un país democràtic tal com s’autodefineix, per què no es permet fer un referèndum a Catalunya, per tal que els catalans decideixin lliurement? En qualsevol cas, aquesta enquesta de la UOC i aquesta del CEO demostren el contrari.

-Per què li hauria d’importar a la resta del món la independència de Catalunya?
-Només per raons humanitàries i per solidaritat, la independència de Catalunya ja és d’interés global. Les nacions i els estats s’ajuden els uns als altres en cas de catàstrofes, i Catalunya viu en una catàstrofe constant. A Catalunya hi viuen més d’un milió de persones per sota del llindar de la pobresa, i aquesta situació va en augment dins de la situació de crisi actual. Només fent ús dels seus propis recursos, els catalans podran ajudar aquestes persones, i ser solidaris amb qualsevol altra nació del món quan ho necessiti.
També per raons culturals, a la humanitat li interessa preservar la cultura catalana com qualsevol altra del món. Cada cop que desapareix una llengua, per poques persones que la parlin, és una pèrdua irreparable per al món que no hem de permetre, i només amb un estat propi, la llengua i la cultura catalanes tenen possibilitat de sobreviure.
-I què puc fer jo per ajudar?
-Moltes coses. Per començar, pedagogia. Compartir l’enllaç a aquest blog per les xarxes socials, parlar-ne amb familiars i coneguts i, quan arribi el moment, fer arribar missatges al govern europeu, a l’ONU, i a qualsevol organisme que hi pugui ajudar, per tal que la independència de Catalunya sigui una realitat. Paga la pena, la supervivència d’una nació hi està en joc.

Tomàs Mallafré és tècnic de serveis bancaris a Catalunya Caixa

Menys... ▲

Foten fàstic

2011-07-19T11:54:00.001+02:00

Els botiflers tradicionals del PSOE de Catalunya, els que s'autoanomenen PSC sense ni tan sols pronunciar-ho correctament, que no han guanyat mai unes eleccions a Catalunya i que sempre voten contra el seu païs per tal de no desobeir l'amo espanyol, han arribat a un acord sobre les lleis òmnibus amb els nous botiflers, els que s'omplen la boca de Catalunya i voten sí a la independència quan la votació és de fireta, però miren cap a una altra banda quan és de veritat. Només és una mostra més de la inutilitat d'un Parlament de mentida, habitat per un 90% -i em quedo curt- de vividors de la política, que tenen com a única finalitat fer veure que fan coses però per tal que no canviï res i que no s'acabi el seu modus vivendi, encara que això ens costi 60 milions diaris a un país on hi ha més d'un milió de persones per sota del llindar de la pobresa.
Però potser farien bé de recordar que es pot enganyar algú alguna vegada, però no es pot enganyar sempre tothom. Potser farien bé d'anar buscant feina, i tot i que potser no trobaran ningú tan ximple com per pagar un sou a algú tan inútil i impresentable -i que en un país com cal seria jutjat per traïció-, sempre seran benvinguts a determinants mitjans espanyols si adopten el discurs del polític espanyol més ben valorat Duran i Lleida, dient que l'independentisme divideix (es veu que, suposant que això sigui cert, deu ser una cosa horrible i sempre és millor deixar-nos robar i trepitjar), sobretot si, amb una mica de pràctica, s'acostumen a dir Madrí -tal com ja fa el Molt Honorable-. Així aconseguiran, entre altres coses, que des del primer dia els diguin allò tan reconfortant de "no pareces catalán".
Es veu que ara, l'últim crit del catalanisme assenyat és posar un CAT a la matrícula i demanar a tothom que ho faci. Doncs jo, maleïts botiflers, us dic que em penso que el que faré és treure'm els que porto ara. Si al risc que me'ls arrenquin, em ratllin el cotxe, em posin una multa o una combinació de dos o més elements de tots aquests hi he d'afegir el donar-vos la raó, ja és massa com per haver-ho d'aguantar. Jo el que vull és ser un ciutadà normal d'un país normal, no haver d'anar posant adhesius, sobretot si m'ho dieu vosaltres, perquè després em vengueu com una victòria el que no és altra cosa que una claudicació més. Foteu fàstic.

Root a l'HTC Desire S

2011-07-11T19:02:00.001+02:00

Fins fa relativament poc, l'HTC Desire S venia a ser l'aneguet lleig dels terminals pel que fa a l'accés root, especialment els que venien amb la característica S-ON activada. Però un cop més s'ha vist que al món android gairebé tot és possible. I fàcil, amb molts pocs passos:

1- surt d'aquí immediatament i oblida el que has llegit; no en vull saber res si segueixes llegint i converteixes el teu Desire S en un objecte de disseny i prou!
2- vés a http://alpharev.nl/x/beta, baixa't el fitxer que hi ha i descomprimeix-lo en alguna carpeta. Vés a aquesta carpeta amb el terminal i fes sudo ./alpharevx amb el mòbil en mode debug i seguint les instruccions de la pàgina per al número de sèrie.
3- vés a http://forum.xda-developers.com/showthread.php?t=1044765 i segueix les instruccions. Voilà!