dissabte, 14 de novembre de 2015

CUP, Junts pel Sí i la mare que els va parir

Segons diuen a can twitter, dec ser un dels imbècils que va votar CUP el 27 de setembre. No m'agraden els fanatismes, ni crec que la CUP ni ningú estigui en possessió de la veritat, i de fet hi ha moltes coses que no m'agraden de la CUP. Va ser el primer cop que els votava i no sé si ho tornaré a fer.

No, jo tampoc vaig llegir el programa de la CUP. Ni el de Junts pel Sí. Ni de ningú. I qui se'ls hagi llegit tots, que tiri la primera pedra.

A pocs dies del 27S encara dubtava quin seria el meu vot, però el fet que algunes veus convergents anunciessin que es podria repetir la fórmula de Junts pel Sí a les eleccions espanyoles (què hi hem d'anar a fer, al Congreso, si el que volem de veritat és desconnectar), afegit a la meva al·lèrgia a donar el meu vot a la màfia convergent, em van fer decantar per la CUP.

A mi el que m'hauria agradat hauria sigut votar Pirata per no haver de triar una opció que no m'acabava de fer el pes, però les possibilitats que el meu vot es veiés representat al Parlament eren més aviat escasses -de fet ni tant sols sé si el Partit Pirata es presentava a la meva circumscripció- i això afegit a la transcendència d'aquestes eleccions em van fer acabar de decidir.

Però la veritat, algunes reaccions dels darrers dies m'han fet venir ganes de tornar a votar CUP. A veure si m'explico: suposo que a aquestes alçades no cal que expliqui el lluny que estic de qualsevol cosa que s'assembli el més mínim a CDC, la difunta CiU o qualsevol succedani d'aquesta colla. Però tot i això, què m'hauria agradat que fes la CUP? Doncs m'hauria encantat que, en comptes d'aprofitar la situació provocada per la tupinada del vot exterior, l'haguessin corregit. És a dir: tothom sap que si els catalans a l'estranger haguessin votat amb normalitat, JxS hauria tingut 63 diputats com a mínim, i per tant m'hauria agradat que la CUP hagués dit: Espanya us ha robat un diputat, per tant aquí teniu els dos vots que us falten; formeu govern i feu el que us ha demanat la gent, però els altres 8 votem en contra perquè sou (els convergents) un partit corrupte, perquè el vostre independentisme sobtat no ens el creiem, perquè si avui no tenim una llei electoral que permeti llistes obertes i per tant una democràcia de més qualitat és principalment per culpa vostra, i per mil i una raons més.

Però resulta que les coses són com són i no com m'agradaria a mi que fossin, i ja sabem tots com estan les coses a dia d'avui, tot i que sóc optimista i vull pensar que no haurem de votar al març.

Ara, per on sí que no hi passo és per acceptar que els qui no han sigut independentistes en sa vida -i encara recordo unes declaracions de Jordi Pujol dient que ells no eren secessionistes, o més recentment el Molt Honorable Artur Mas pronunciant incorrectament "independència" justament en resposta als qui li deien que no  en parlava mai (sí, potser és simplement una anècdota, o potser no tant)- ara vagin de bons i els altres siguin els dolents. O és que potser hem perdut tots la memòria i ja no recordem que fa 4 dies Artur Mas va anar a la capital de l'imperiet a pidolar un pacte fiscal?

Que CDC no s'hauria tornat independentista si no fos per la por de perdre el poder després de les grans mobilitzacions que hem viscut des del 2012, és tan cert com que demà sortirà el sol. I també és cert que si finalment no hi ha acord -i repeteixo que crec i espero que n'hi haurà- serà culpa dels uns i dels altres, no pas només dels uns.

Per tant la meva humil petició des d'aquest humil blog és que hi hagi acord aviat i anem per feina, que mentre ens barallem els dies van passant, temes tan urgents com el Decret de Pobresa Energètica segueixen aturats i li estem donant la raó al criminal de l'Aznar. Però si us plau, indepes bons i indepes dolents no, que ja som grandets.


Més...

amunt