Seguim al circ de la recta final per a les eleccions plebiscitàries, aquelles que l'unionisme s'ha esgargamellat dient que no ho són però que tot el que fa demostra que sap molt bé que sí que ho són.
I el numeret amb què ens han obsequiat aquest divendres ha sigut el de la banca espanyola, dient que la independència podria fer reconsiderar la seva implantació a Catalunya.
Ves per on, aquells que han hagut de ser rescatats amb quantitats pornogràfiques de diner públic, aquells que no van saber veure venir la crisi tot i ser-ne els principals responsables, aquells que van enganyar petits estalviadors amb les participacions preferents, aquests mateixos, són els que ens surten ara amb aquest espantall ridícul.
Ja sé que el diner és poruc, que aquesta colla de depredadors només vetllen pel seu negoci i que si diuen això és perquè creuen realment que és la millor forma de protegir la seva paradeta. Però primer de tot, i tenint en compte el seu currículum, perquè hauríem de pensar que tenen raó? I en segon lloc, qui és capaç de creure's que cap entitat financera renunciarà a fer negoci a un nou país amb perspectives d'augmentar la seva riquesa i la seva activitat econòmica?
Aquest mateix divendres tenien un professor d'ESADE a RAC1 provant de fer d'altaveu d'aquesta colla, i una de les coses que ha dit és que la banca d'una Catalunya independent no tindria els nivells de protecció que té el sistema financer espanyol actualment. Com que era la ràdio, no sé si aquest home s'ha posat vermell en sentir les seves pròpies paraules, però el que no ha dit és que una part dels diners que hi ha al Fons de Garantia de Dipòsits són nostres, i per tant constituiran una més de les partides d'actius i passius a negociar -i creieu-me que s'asseuran a negociar, per molt que bramin, ja sigui perquè els hi portarà la tieta Merkel estirant-los per les orelles, perquè s'adonaran que sense negociar tenen un problema amb el deute impossible de solucionar o per tants altres motius com per exemple que els interessa tenir bones relacions amb nosaltres si volen utilitzar el nostre corredor mediterrani quan ens l'haguem construit.
En resum: el seu comptador d'arguments segueix a zero quan queda poc més d'una setmana per a la data clau del 27S.
Si us voleu fer un favor a vosaltres mateixos i a la gent gran, expliqueu-los bé que no facin cas de les amenaces, que del tema de la Unió Europea ja en parlarem quan tinguem capacitat per decidir el que volem i que l'única manera de garantir les pensions o fins i tot augmentar-les és marxar tan ràpidament com sigui possible d'aquesta Espanya que ens estima tant que ens abonyega. Ànims, ja falta poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada