divendres, 31 de juliol de 2015

El català no està en perill

Us heu fixat com parlen els professionals de la CCMA?

la oficina
la última
recolzem (en una traducció, on pertocava "donem suport")
de operacions
auruport
donar-se compte (per adonar-se)
saludem a Josep...
transisió
la opció
des de Osona
la única
escoltar (per sentir)
de una
va estar (per va ser)

Tot això són exemples reals de com parlen suposats professionals de la comunicació dels mitjans públics. Sí, d'aquells a qui paguem el sou perquè ens informin amb rigorositat, a l'organisme "de la Generalitat de Catalunya encarregat de produir i difondre productes audiovisuals tot vetllant per la normalització lingüística i cultural de Catalunya"

Home, si per normalització entenem allò que alguns anomenen "el català del carrer" (maleïda expressió i els qui la fan servir) potser sí. Però diria que no va per aquí la cosa.

Us heu aturat mai a pensar com pot ser que experts en qualsevol camp, ja sigui medicina, economia... el que sigui, en general i amb poquíssimes excepcions, parlin tan rematadament malament quan els sentiu en una entrevista?

Us heu adonat com pronuncien paraules com euro, Blanes, Londres, Balmes, Blanes, examen... la majoria de les persones?

Heu vist com desapareixen escandalosament els apòstrofs i els pronoms febles a RAC1, segons diuen l'emissora més escoltada de Catalunya? 

No trobeu una anormalitat que el fet de corregir algú quan fa una incorrecció sigui motiu de queixa i no d'agraïment?

Potser tenen raó els panxacontents fans de l'"important és entendre'ns" i "a mi no m'ha de venir ningú a dir-me com he de parlar", quan diuen que el català no està en perill, perquè "si va sobreviure durant el franquisme, ja ningú no el podrà aturar", perquè "passa de pares a fills" i perquè "amb la immersió, la supervivència està garantida". Malauradament potser tenen raó; el català no està en perill: està en fase terminal.

Més...

amunt