Pàgines

dimecres, 23 de desembre del 2015

Manjaro Linux: un bug i dues solucions

Feia mesos que funcionava amb Linux Mint Debian Edition al netbook nou: no havia aconseguit que Manjaro m'hi funcionés correctament (es quedava sense interfície gràfica i no havia aclarit res amb els missatges d'error que sortien). El funcionament era discretament correcte i no semblava pas que funcionés amb un disc SSD.
Però fa uns dies em vaig decidir a tornar-ho a provar, tot i que el reinici després de la instal·lació acabava amb un bonic kernel panic. Afortunadament però, Manjaro no té ni un ni dos instal·ladors; en té 3: Thus, Calamares i amb intèrpret d'ordres. Total, que després de diversos intents amb Thus vaig provar Calamares i la cosa va funcionar: finalment aconseguia la velocitat típica de Manjaro i ara sí que es nota que corre en un SSD.
El problema era un bug força molest: després de suspendre o blocar la pantalla, aquesta es quedava sense il·luminació, i l'única solució era reiniciar per a poder tornar a funcionar amb normalitat. Però només buscant una mica vaig trobar dues solucions als fòrums d'Arch:
Una consisteix a assignar l'ordre
xset dpms force off
a una drecera de teclat: quan la pantalla es queda sense il·luminació només cal teclejar la drecera i qualsevol interacció posterior amb el teclat o el ratolí tornarà la pantalla al comportament normal.
L'altra es tracta de crear el fitxer /etc/X11/xorg.conf.d/20-intel.conf i posar-hi el següent contingut:

Section "Device"
   Identifier  "Intel Graphics"
   Driver      "intel"
   Option      "AccelMethod" "uxa"
EndSection
No cal ni sortir de la sessió perquè comenci a funcionar correctament :-)

dissabte, 14 de novembre del 2015

CUP, Junts pel Sí i la mare que els va parir

Segons diuen a can twitter, dec ser un dels imbècils que va votar CUP el 27 de setembre. No m'agraden els fanatismes, ni crec que la CUP ni ningú estigui en possessió de la veritat, i de fet hi ha moltes coses que no m'agraden de la CUP. Va ser el primer cop que els votava i no sé si ho tornaré a fer.

No, jo tampoc vaig llegir el programa de la CUP. Ni el de Junts pel Sí. Ni de ningú. I qui se'ls hagi llegit tots, que tiri la primera pedra.

A pocs dies del 27S encara dubtava quin seria el meu vot, però el fet que algunes veus convergents anunciessin que es podria repetir la fórmula de Junts pel Sí a les eleccions espanyoles (què hi hem d'anar a fer, al Congreso, si el que volem de veritat és desconnectar), afegit a la meva al·lèrgia a donar el meu vot a la màfia convergent, em van fer decantar per la CUP.

A mi el que m'hauria agradat hauria sigut votar Pirata per no haver de triar una opció que no m'acabava de fer el pes, però les possibilitats que el meu vot es veiés representat al Parlament eren més aviat escasses -de fet ni tant sols sé si el Partit Pirata es presentava a la meva circumscripció- i això afegit a la transcendència d'aquestes eleccions em van fer acabar de decidir.

Però la veritat, algunes reaccions dels darrers dies m'han fet venir ganes de tornar a votar CUP. A veure si m'explico: suposo que a aquestes alçades no cal que expliqui el lluny que estic de qualsevol cosa que s'assembli el més mínim a CDC, la difunta CiU o qualsevol succedani d'aquesta colla. Però tot i això, què m'hauria agradat que fes la CUP? Doncs m'hauria encantat que, en comptes d'aprofitar la situació provocada per la tupinada del vot exterior, l'haguessin corregit. És a dir: tothom sap que si els catalans a l'estranger haguessin votat amb normalitat, JxS hauria tingut 63 diputats com a mínim, i per tant m'hauria agradat que la CUP hagués dit: Espanya us ha robat un diputat, per tant aquí teniu els dos vots que us falten; formeu govern i feu el que us ha demanat la gent, però els altres 8 votem en contra perquè sou (els convergents) un partit corrupte, perquè el vostre independentisme sobtat no ens el creiem, perquè si avui no tenim una llei electoral que permeti llistes obertes i per tant una democràcia de més qualitat és principalment per culpa vostra, i per mil i una raons més.

Però resulta que les coses són com són i no com m'agradaria a mi que fossin, i ja sabem tots com estan les coses a dia d'avui, tot i que sóc optimista i vull pensar que no haurem de votar al març.

Ara, per on sí que no hi passo és per acceptar que els qui no han sigut independentistes en sa vida -i encara recordo unes declaracions de Jordi Pujol dient que ells no eren secessionistes, o més recentment el Molt Honorable Artur Mas pronunciant incorrectament "independència" justament en resposta als qui li deien que no  en parlava mai (sí, potser és simplement una anècdota, o potser no tant)- ara vagin de bons i els altres siguin els dolents. O és que potser hem perdut tots la memòria i ja no recordem que fa 4 dies Artur Mas va anar a la capital de l'imperiet a pidolar un pacte fiscal?

Que CDC no s'hauria tornat independentista si no fos per la por de perdre el poder després de les grans mobilitzacions que hem viscut des del 2012, és tan cert com que demà sortirà el sol. I també és cert que si finalment no hi ha acord -i repeteixo que crec i espero que n'hi haurà- serà culpa dels uns i dels altres, no pas només dels uns.

Per tant la meva humil petició des d'aquest humil blog és que hi hagi acord aviat i anem per feina, que mentre ens barallem els dies van passant, temes tan urgents com el Decret de Pobresa Energètica segueixen aturats i li estem donant la raó al criminal de l'Aznar. Però si us plau, indepes bons i indepes dolents no, que ja som grandets.


dimarts, 29 de setembre del 2015

L'hem feta molt grossa

Us imagineu que l'11 de setembre del 2009, quan la bona gent d'Arenys de Munt van desafiar l'estat amb una consulta sobre la independència, us haguessin dit que el 2015 votaríem sobre la independència en unes eleccions plebiscitàries? Lògicament hauríem dit que on calia firmar per a assegurar-ho.

I ara, al cap de 6 anys -que lluny que sembla tot plegat: l'estatutet retallat del 2006, les primeres grans manifestacions, les eleccions del 2012...- no només hem votat, sinó que hem guanyat!

I ho hem fet amb tot en contra: tot un estat en contra; sí, barroer; sí, mentider; sí, sense ni un sol argument contrari a la independència, però un estat amb tota la seva maquinària i la premsa més manipulada del món, amb amenaces de tot tipus, amb una Junta Electoral que ha permès amenaces com les dels feixistes de SCC -això sí, fent el paperot de fer veure que feien alguna cosa el mateix diumenge 27, quan el mal ja estava fet- i el més greu de tot: la tupinada del vot exterior, que tradicionalment és més independentista.

I què passarà ara?  Doncs no ho sé. Tal com diu el senyor @elbixo al seu blog, jo tampoc no en tinc ni idea. Però no dubto que ho farem. I si Vicent Partal, que hi toca molt, diu que no patim, doncs jo a creure.

I què ha de fer la CUP? Doncs complir el seu programa, que per això els vam votar. I què més m'agradaria que fes la CUP? Doncs a banda de complir el que havien anunciat no investint Mas, m'agradaria que el defensessin aferrissadament davant de l'estat espanyol, que -recordem-ho- li va posar una querella per haver posat urnes. Que una cosa no treu l'altra, perquè anar contra les privatitzacions no vol dir que no es pugui anar a favor de la democràcia, i si l'estat espanyol diu que les lleis estan per damunt de la democràcia, doncs aquí hem de dir rotundament que no, que si hi ha una contradicció ha de prevaldre la democràcia i el que cal és canviar les lleis, i defensar tothom qui sigui víctima d'unes lleis injustes.

I què hem de fer ara? Doncs de moment assaborir una victòria tan treballada i desconnectar cada cop més -mentalment també, potser sobretot mentalment- d'aquesta Espanya que no entén res i de la seva premsa, ràdio i televisió que semblen viure en un univers paral·lel. També estar molt atents a tot el que passi, perquè el 27S no va acabar res sinó que va començar, i encara no sabem per on sortirà aquest estat caduc, caspós i pot democràtic. Potser tocarà sortir al carrer o potser no, però de moment estem tenint la immensa sort de poder-ho viure. Gaudim el moment, perquè la felicitat és el camí.

diumenge, 20 de setembre del 2015

Votaré per tu

Votaré per tu, i diumenge quan se sàpiguen els primers resultats ens farem un petó i una abraçada, i encetarem una ampolla de xampany i brindarem amb llàgrimes als ulls.

Votaré per tu, mare, perquè puguis tenir una pensió digna, i no aquest insult que tens ara.

Votaré per tu, pare, que vas viure la major part de la teva vida a sota d'una fastigosa dictadura, i no vas tenir la sort que tindrem nosaltres de poder-ho veure.

Votaré per vosaltres, filles, perquè pugueu tenir una educació de qualitat, en un país on l'expressió "passar més gana que un mestre d'escola" perdi tot el seu sentit, perquè ser mestre o professor sigui una professió de prestigi i puguem estar al nivell de Finlàndia, i no com ara.

Votaré pels avis, perquè segurament no van ni gosar imaginar el que estem a punt de viure, després d'haver viscut i perdut una guerra.

Votaré per mi, què carall, perquè tot està per fer i tot és possible.

Votaré per viure en un país amb un Estat propi, i no en un que ens va en contra.

Votaré perquè mai més es faci canviar el vot de la gent amb amenaces i mentides.

Votaré perquè mai més els militars, suposant que entre tots decidim que volem tenir exèrcit, tinguin més drets a l'hora de votar que la resta de persones.

Votaré perquè tinguem la millor sanitat pública del món, i perquè al mateix temps ens sigui cada cop menys necessària perquè puguem tenir uns hàbits de vida saludables.

Votaré perquè mai més un organisme estranger ens pugui dictar la programació de la nostra televisió i ràdio nacionals.

Votaré perquè mai més un tribunal pugui tombar lleis aprovades al nostre Parlament elegit democràticament.

Votaré perquè mai més un altre país ens digui quina llengua s'ha d'estudiar a les nostres escoles.

Votaré perquè puguem decidir si volem autopistes gratuïtes o de pagament, o perquè no ens importi, si triem que volem un transport públic capdavanter.

Votaré perquè mai més ningú pugui sentir-se estranger a casa seva, i perquè mai més ningú aprofiti la llengua per maltractar i vexar algú altre.

Votaré perquè el nostre Parlament és el més antic d'Europa, però si fos el més nou tindríem exactament el mateix dret a tenir un Estat propi.

Votaré perquè entre tots decidim si volem formar part de la Unió Europea, i no com ara, que hi som tant si volem com si no.

Votaré perquè l'única possibilitat que té de sobreviure la nostra llengua és amb un Estat propi, i perquè mai més ningú em digui a casa meva que la llengua pròpia del país és una imposició.

Votaré perquè ens puguem federar amb la resta dels Països Catalans, si així ho vol la seva gent.

Votaré perquè vull un país on la corrupció dels polítics sigui l'excepció i no la norma.

Votaré perquè ningú hauria de voler viure a un país on cap govern no ha demanat mai perdó per haver assassinat un president elegit democràticament.

Votaré perquè un estat que posa estacions de tren d'alta velocitat a pobles de vint-i-vuit habitants mentre el servei de rodalies i mitja distància està com està no és un estat, és una vergonya.

Votaré perquè no vull formar part d'un estat que té com a tristes marques ser el campió d'Europa en atur i tenir la presó més gran del continent... per a estrenar des de fa més d'un any.

Votaré perquè no vull formar part d'un estat que subvenciona una fundació que es dedica a lloar un dictador.

Votaré perquè no vull formar part d'un país on el ministre d'interior condecora figures de fusta.

Votaré perquè els qui visquin a l'estranger hi visquin perquè volen, i no perquè aquí no tenen cap oportunitat. I perquè mai més ningú tingui problemes per votar perquè no té una ambaixada pròpia, i la que ha de fer servir li posa tan difícil com pot.

Votaré perquè a qui faci apologia del franquisme i del nazisme li caigui a sobre tot el pes de la llei, i no es multi per xiular o per fer de trabucaire.

Votaré perquè no em robin i em diguin insolidari.

Votaré perquè no vull que em robin els diners per fer carreteres desertes i aeroports sense avions mentre aquí la gent mor cada dia a la N-II i a la N-340.

Votaré per fugir d'un lloc on em diuen que les lleis estan pel damunt de la democràcia, perquè qui diu això no és un demòcrata.

Votaré perquè ja no ens alimenten molles; volem el pa sencer. Després que tanta gent hagi pagat amb humiliacions, vexacions, multes, presó i fins i tot amb la vida el fet de ser català, nosaltres tindrem la immensa sort de canviar-ho amb una cosa tan fàcil com és votar. Votaré perquè la por ha canviat de bàndol, perquè ja no podem més i aquest diumenge ho podrem tot.


dissabte, 19 de setembre del 2015

Més mentides i amenaces; zero arguments

Seguim al circ de la recta final per a les eleccions plebiscitàries, aquelles que l'unionisme s'ha esgargamellat dient que no ho són però que tot el que fa demostra que sap molt bé que sí que ho són.

I el numeret amb què ens han obsequiat aquest divendres ha sigut el de la banca espanyola, dient que la independència podria fer reconsiderar la seva implantació a Catalunya.

Ves per on, aquells que han hagut de ser rescatats amb quantitats pornogràfiques de diner públic, aquells que no van saber veure venir la crisi tot i ser-ne els principals responsables, aquells que van enganyar petits estalviadors amb les participacions preferents, aquests mateixos, són els que ens surten ara amb aquest espantall ridícul.

Ja sé que el diner és poruc, que aquesta colla de depredadors només vetllen pel seu negoci i que si diuen això és perquè creuen realment que és la millor forma de protegir la seva paradeta. Però primer de tot, i tenint en compte el seu currículum, perquè hauríem de pensar que tenen raó? I en segon lloc, qui és capaç de creure's que cap entitat financera renunciarà a fer negoci a un nou país amb perspectives d'augmentar la seva riquesa i la seva activitat econòmica?

Aquest mateix divendres tenien un professor d'ESADE a RAC1 provant de fer d'altaveu d'aquesta colla, i una de les coses que ha dit és que la banca d'una Catalunya independent no tindria els nivells de protecció que té el sistema financer espanyol actualment. Com que era la ràdio, no sé si aquest home s'ha posat vermell en sentir les seves pròpies paraules, però el que no ha dit és que una part dels diners que hi ha al Fons de Garantia de Dipòsits són nostres, i per tant constituiran una més de les partides d'actius i passius a negociar -i creieu-me que s'asseuran a negociar, per molt que bramin, ja sigui perquè els hi portarà la tieta Merkel estirant-los per les orelles, perquè s'adonaran que sense negociar tenen un problema amb el deute impossible de solucionar o per tants altres motius com per exemple que els interessa tenir bones relacions amb nosaltres si volen utilitzar el nostre corredor mediterrani quan ens l'haguem construit.

En resum: el seu comptador d'arguments segueix a zero quan queda poc més d'una setmana per a la data clau del 27S.

Si us voleu fer un favor a vosaltres mateixos i a la gent gran, expliqueu-los bé que no facin cas de les amenaces, que del tema de la Unió Europea ja en parlarem quan tinguem capacitat per decidir el que volem i que l'única manera de garantir les pensions o fins i tot augmentar-les és marxar tan ràpidament com sigui possible d'aquesta Espanya que ens estima tant que ens abonyega. Ànims, ja falta poc.

divendres, 31 de juliol del 2015

El català no està en perill

Us heu fixat com parlen els professionals de la CCMA?

la oficina
la última
recolzem (en una traducció, on pertocava "donem suport")
de operacions
auruport
donar-se compte (per adonar-se)
saludem a Josep...
transisió
la opció
des de Osona
la única
escoltar (per sentir)
de una
va estar (per va ser)

Tot això són exemples reals de com parlen suposats professionals de la comunicació dels mitjans públics. Sí, d'aquells a qui paguem el sou perquè ens informin amb rigorositat, a l'organisme "de la Generalitat de Catalunya encarregat de produir i difondre productes audiovisuals tot vetllant per la normalització lingüística i cultural de Catalunya"

Home, si per normalització entenem allò que alguns anomenen "el català del carrer" (maleïda expressió i els qui la fan servir) potser sí. Però diria que no va per aquí la cosa.

Us heu aturat mai a pensar com pot ser que experts en qualsevol camp, ja sigui medicina, economia... el que sigui, en general i amb poquíssimes excepcions, parlin tan rematadament malament quan els sentiu en una entrevista?

Us heu adonat com pronuncien paraules com euro, Blanes, Londres, Balmes, Blanes, examen... la majoria de les persones?

Heu vist com desapareixen escandalosament els apòstrofs i els pronoms febles a RAC1, segons diuen l'emissora més escoltada de Catalunya? 

No trobeu una anormalitat que el fet de corregir algú quan fa una incorrecció sigui motiu de queixa i no d'agraïment?

Potser tenen raó els panxacontents fans de l'"important és entendre'ns" i "a mi no m'ha de venir ningú a dir-me com he de parlar", quan diuen que el català no està en perill, perquè "si va sobreviure durant el franquisme, ja ningú no el podrà aturar", perquè "passa de pares a fills" i perquè "amb la immersió, la supervivència està garantida". Malauradament potser tenen raó; el català no està en perill: està en fase terminal.

dilluns, 4 de maig del 2015

Manjaro: instal·lar un paquet AUR que no supera la validació md5sum

Abans que res: penseu que fer això és saltar-se una norma bàsica de seguretat: comprovar que el fitxer que anem a instal·lar al nostre sistema és exactament el que el seu mantenidor diu que ha de ser. La comprovació md5sum -o sha256sum- és un dels passos que fa una instal·lació "normal", per tant, tingueu en compte això abans de fer-ho.

Bé, un cop deixat absolutament clar aquest tema, anem a veure què és el que passa en alguns casos i com solucionar-ho. A mi m'ha passat en diverses ocasions que vull actualitzar multisystem i la instal·lació em dóna aquest error:

 ==> S'està validant el fitxer de codi font amb sha256sums...
    multisystem.tar.bz2 ... HA FALLAT
    Packages ... HA FALLAT
==> ERROR: Un o més fitxer no han passat la comprovació de la validació!
==> ERROR:Makepkg no ha pogut compilar multisystem.
==> S'ha de reiniciar la compilació de multisystem?[s/N]

I per què passa això? No ho sé exactament; suposo que el mantenidor del paquet ha vist que hi havia una actualització de l'aplicació, i de pressa i corrents actualitza el paquet AUR però sense posar l'md5sum corresponent al fitxer PKGBUILD -perquè en aquell moment no té temps de fer-ho, o bé se n'ha oblidat, o el que sigui-
Com es pot solucionar? Fàcil: amb l'intèrpret d'ordres anem a la carpeta on hi ha el .tar.bz2 de l'aplicació (normalment a dins de /tmp, o també el podem descarregar manualment des d'AUR on vulguem) i executem:

makepkg -g >> PKGBUILD

 i a continuació

makepkg

Això crea el PKGBUILD amb les firmes actualitzades i el fitxer .tar.xz que ens permetrà la instal·lació local amb pacman; en el cas de l'exemple:

sudo pacman -U multisystem-1.0319-1-i686.pkg.tar.xz

Ja està :-)

dijous, 19 de març del 2015

Normalitzar el so dels fitxers mp3 d'una carpeta a Linux

Si teniu fitxers de música en mp3 en una carpeta, potser us passa allò tan molest que cadascun està a un volum diferent, i és una llauna haver d'anar apujant i abaixant el volum per a escoltar música còmodament.

Amb Linux això té una solució ben fàcil: si la vostra distribució no ho porta de sèrie, instal·leu mp3gain. De moment no té manual, però un

mp3gain -h

us en mostrarà les opcions.  Un simple

mp3gain -r *

des de la carpeta on hi ha els fitxers us farà la feina (si voleu hi podeu afegir -p per tal que  es mantingui el timestamp original)

Oil in a light!

divendres, 6 de març del 2015

Tasker per a android

Segurament els diners més ben gastats en aplicacions per a Android són els que vaig fer servir per a comprar Tasker.



No us deixeu enganyar per l'aspecte antediluvià de la seva web: si decidiu gastar-vos els 2,99 € que fan pagar per l'aplicació, tindreu una petita meravella amb la qual podreu automatitzar gairebé qualsevol cosa que se us acudeixi; mireu per exemple el que hi ha a la seva wiki. Una petita mostra de coses que he fet servir en algun moment, encara que només fos per a provar:

-Fer que m'enviï un correu quan la bateria està per sota del 20%
-Enviar un hangout automàticament al sortir de la feina.
-Engegar el programa de navegació en funció de l'hora i si el mòbil s'està carregant. Apagar-lo quan deixa de carregar. Posar el volum al màxim quan l'aplicació de navegació s'està executant, i tornar-lo al nivell anterior quan es tanca.
-Posar en silenci en funció de l'hora i el dia de la setmana.
-Posar en mode avió en funció de l'hora.
-Augmentar la brillantor al 100% quan hi ha una trucada entrant.
-Reinicar el mòbil a una hora en concret (requereix root)
-Activar el bluetooth quan es fa o es rep una trucada, i apagar-lo al penjar
-Activar la wi-fi en arribar a casa, i a l'inrevés.
-Silenciar les notificacions quan hi ha els auriculars connectats.
-Baixar tots els volums en arribar a la feina i tornar-los als nivells anteriors en marxar

Si us he fet venir ganes de provar-ho, en teniu una versió funcional durant 7 dies aquí.





dissabte, 28 de febrer del 2015

Còpies automàtiques de la configuració d'usuari a GNU/Linux

Si sou usuaris maldestres de GNU/Linux com jo (segurament no ho sereu tant), és possible que algun cop hagueu perdut la vostra configuració d'escriptori per ves a saber quin motiu, tal com m'ha passat aquesta tarda. Això pot incloure, entre d'altres:

-Fons d'escriptori
-Elements del quadre (en el meu cas faig servir XFCE, i evidentment el tinc configurat al meu gust)
-Aplicacions d'inici (per exemple, Conky, Plank...)
-Comportament de l'administrador d'arxius (per exemple, la forma de mostrar la informació al Thunar, si els fitxers i carpetes s'han d'obrir amb un sol clic o no...)
-Configuració del ratolí
-Tema, comportament del gestor de finestres


I així fins a completar totes les opcions que hagueu configurat del vostre usuari. Faria mandra haver-ho de tornar a configurar tot plegat, no? Afortunadament com gairebé tot (excepte potser, la mort, els impostos i Espanya) això té una solució prou bona. Ja fa molt temps que tinc configurat el cron perquè em faci còpia d'algunes carpetes que considero importants (i també que vagi eliminant còpies antigues); tots sabem que aquestes coses si s'han de fer manualment acaben per no fer-se, o no fer-se tant com caldria.

Aviso que aquesta és la meva forma de fer-ho; segur que hi ha formes més elegants, eficients, sexys o simplement diferents; un dels molts avantatges de Linux és que hi acostuma a haver més d'una solució per a qualsevol problema i cadascú pot triar la que li vingui més de gust. Començo mostrant el meu cron:

00 10 * * * /home/tomi/Copy/scripts/copies_EEE_manjaro.sh
05 10 * * * find /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE/manj_bkp* -atime +15 -exec rm {} \;

Evidentment hi podeu afegir que us enviï un correu electrònic cada cop que s'executa, tal com explico aquí, però jo al final me'n vaig cansar i ho vaig treure. La segona instrucció elimina còpies que tinguin més de quinze dies; la primera executa l'script que hi ha a continuació:

 rsync -auvzP --exclude chromium .config /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE
cp -aruv .gnupg /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE 
cp -aruv .ssh /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE  
cp -aruv .bashrc /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE
cp -aruv .conkyrc /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE
cd ~/Copy/diversos/bkp_EEE/ && tar czvf manj_bkp_$(date '+%Y%m%d').tgz ~/Copy/diversos/bkp_EEE/.config/
 La primera instrucció fa referència a la carpeta que avui mateix m'ha estalviat una bona estona de feina: .config, al directori d'usuari. Vaig canviar de cp a rsync per a excloure la carpeta de configuració del chromium, que vaig veure que ocupava molt d'espai i vaig preferir no copiar. Les tres que vénen a continuació no tenen cap secret, i l'última el que fa és comprimir el resultat de la còpia de la carpeta .config i afegir la data de la còpia al nom del fitxer comprimit.

Només un últim consell en base a la meva experiència d'avui al recuperar la còpia: no ho feu des d'una sessió gràfica amb el vostre usuari; sortiu de la sessió i feu-ho amb un terminal virtual amb Ctr+Alt+F2,per exemple.

Linux mola!