dissabte, 30 d’agost de 2014

Apunteu-vos a la V. Ens falta molt poc, ara és l'hora

En una de les meves anteriors cabòries ja vaig provar d'explicar-me, però no crec que faci cap mal insistir una mica més.

Els éssers humans -i jo el primer- som irracionals. Fem guerres, moltes de les quals en nom de suposats déus que se suposa que és l'últim que voldrien. Ens castiguem el cos i la ment menjant, bevent i fumant coses que ens fan mal i mirant programes de televisió que són un insult a la intel·ligència. Maltractem el planeta on vivim a canvi d'una suposada comoditat, quan sovint -per no dir sempre- felicitat i comoditat no tenen res a veure...

I sí, enguany els catalans farem un mosaic amb l'única finalitat de poder votar per a ser lliures. Així, mirat fredament, tot plegat no sembla tenir gaire sentit. Ara bé, si ens aturem a pensar-ho un segon, en quin punt seríem si a Arenys de Munt no haguessin sembrat la llavor de la Consulta per la Independència l'any 2009? On seríem sense els 11 de setembre de 2012 i 2013? De debò hi ha algú que cregui que els polítics del Parlament haurien mogut un dit per a canviar l'status quo?

Sí, enguany farem una cosa tan irracional com un mosaic humà per a esdevenir lliures. Però més irracional seria quedar-se a casa. Un gran independentista -malauradament ja traspassat- de Les Borges del Camp deia sempre: "hi ha gent que està d'acord amb la independència, sempre que li portin al sofà de casa i a ports pagats". És gaire racional, després de 300 anys i de tots els nostres avantpassats que no ho han pogut veure, renunciar a l'honor i al privilegi d'alliberar el nostre país, per no apuntar-se a una web i no anar unes hores a Barcelona el proper dia 11? Jo no ho crec pas. Però si ara que ho tenim a tocar abandonem, potser serà perquè en realitat no ens ho mereixem. Només depèn de nosaltres, de ningú més.

Més...

dimecres, 13 d’agost de 2014

No MS Word

Sí, entre altres coses, venc llicències de Windows i de Microsoft Office, tal com vaig explicar aquí. Tot i ser un defensor del programari lliure, em dedico a vendre'n de privatiu, què voleu que hi faci. Bé, una cosa sí que faré (no recordo haver-ho fet mai aquí, però ara ho faré: somiar despert i públicament): em comprometo que quan em toqui la loteria -en una quantitat suficient, òbviament- obriré un local al centre de Reus per a dedicar-me a instal·lar distribucions GNU/Linux i vendre ordinadors amb Linux instal·lat. Fins i tot tinc pensat el nom: "GNU/Linux per a tothom".

Bé, després d'aquestes cabòries i que la meva neurona hagi tornat a la seva anormalitat normal, provaré d'anar a explicar el que volia: una cosa és que vengui llicències de MS Office, i una altra és tenir clar -en alguns casos- el que és correcte i el que no. I enviar fitxers annexats de MS Word (o Excel, o Power Point) per correu electrònic no en té pas gaire, per no dir gens, de correcte. Tot i que la traducció grinyola bastant, aquí hi ha el perquè força ben explicat (si algú té temps i ganes de millorar la traducció, s'agrairà)

Si tots hi posem el nostre granet de sorra, potser jo vendré menys llicències d'Office, però el món serà una mica més lliure i per tant una mica millor. Us hi apunteu? Jo ja tinc configurades les respostes automàtiques al gmail; potser el vostre client de correu electrònic pot fer alguna cosa semblant i ajudar-vos en aquesta croada.


Més...

dijous, 7 d’agost de 2014

Enguany toca V



No m'agrada anar a manifestacions. Hi fa massa calor, o massa fred. Hi ha massa gent. Hi ha trepitjades, empentes. Normalment porto motxilla, i sembla que hi porti escrit "passeu donant un copet", i molts en facin cas. La connexió de dades del mòbil fa figa. I a l'hora de la veritat, tothom es creu amb el dret de pontificar sobre la quantitat d'assistents sense el més mínim rigor.

Però tot i això he assistit a unes quantes: vaig anar a la manifestació contra la guerra d'Iraq, a la del 10J, a uns quants 11S, a la Via Catalana, a algunes manifestacions de la feina quan els treballadors vam començar a pagar la mala gestió dels directius de Caixa Tarragona i Catalunya Caixa... fins i tot vaig anar a una manifestació que es va fer per demanar l'alliberament de Miguel Ángel Blanco (fins al moment que al parlament van haver de treure la Constitución, que va ser quan vaig tocar el dos).

I encara aniré a una altra: la V d'enguany. Un independentista em va dir que a Madrid encara riuen, des que es va anunciar la V. No li vaig respondre. Primer, perquè altra feina tinc que discutir amb altres independentistes. Segon, perquè ja fa molts anys que no m'interessa el més mínim el que diguin a Madrid, o si ploren o riuen. I tercer, perquè segueixo pensant que els símbols i les imatges són importants. I qui digui el contrari, que em digui també que no es mira al mirall abans de sortir de casa, i potser me'l creuré.

Si a Espanya riuen, ridiculitzen, minimitzen l'assistència a la V, perquè és important anar-hi? Doncs no només perquè, com deia més amunt, no m'importa gaire el que puguin dir -i ens hauria d'importar molt menys col·lectivament- sinó perquè un cop més, és important que nosaltres mateixos siguem conscients de la força que tenim. Cal que la manifestació sigui un gran èxit perquè ens creguem d'una vegada per totes que som capaços de crear un nou Estat, que només depèn de nosaltres i, sobretot, perquè la botiflerada del Parlament tingui molt present que si no ens posa urnes el 9 de novembre, ha de significar inequívocament la seva mort política.

Vet aquí perquè el proper 11 de setembre invertiré un temps i uns diners que podria emprar per a altres coses en anar a la manifestació. Espero que sigui l'última a la qual assisteixo com a independentista, que ja em sobren ganes de deixar de ser-ne.


Més...

amunt