dijous, 8 de maig de 2014

El meu pas per Caixa Tarragona i Catalunya Caixa (III)

A l'entrada anterior vaig dir que un dia parlaria del cap que em va fer formar-me una idea equivocada d'una persona. Avui és aquest dia.

No posaré noms; qui hagi treballat a la casa sabrà de qui parlo. En qualsevol cas i en la meva modesta opinió, el responsable d'haver fitxat tota aquesta colla d'inútils i impresentables va ser el departament de Recursos Humans, contribuint d'aquesta manera a la magnitud de la tragèdia que tots coneixem.

Un parell d'anècdotes d'aquesta persona: un dia estàvem el Carles i jo, al departament d'Organització, parlant d'un tema de transferències. En això que passa el cap del departament, s'hi afegeix, i ens pregunta: "quan nosaltres enviem una transferència a una altra entitat, validem si el compte destí està actiu o cancel·lat?". Bé, potser algú que no hagi treballat mai a una entitat financera no notarà res d'estrany a la pregunta, però qualsevol que hi hagi treballat com a mínim un dia en notarà l'estupidesa. Aquest paio, les màximes virtuts del qual considero que són dir "vale" un mínim de trenta vegades per reunió i no dir mai "efectiu" -que deu fer de poble- sinó "cash", era el cap d'Organització. Un altre dia -jo estava de vacances- em va trucar per preguntar-me com es feia la liquidació d'interessos d'un producte. Potser jo m'explico molt malament, però si és així no sé perquè em va trucar i em va tenir al telèfon explicant-li el mateix una i altra vegada fins a acabar fent-me mal el braç, i encara sort que la Rut se'n va adonar i li va dir que em deixés tranquil que ja li explicaria ella -segurament més bé que jo, o potser li va fer un dibuix, no ho sé-

És clar, així en fred costa d'entendre que algú amb aquest nivell sigui el cap d'Organització d'una entitat financera, però veient qui el va fitxar ja no costa tant; llavors el que costa d'entendre és qui va fitxar aquest altre. Aquest altre, un analfabet que no sabia parlar i encara menys escriure, tenia com a principals idees de negoci pujar les comissions de tot, especialment de les targetes de crèdit, quan ja feia anys que tot déu en donava de franc i amb més límit disponible. Jo mateix tenia targetes de crèdit que m'havien donat gratis altres emissors, i amb més límit de crèdit del que tenia jo a la meva targeta de crèdit de l'entitat. Segons em van dir un cop, aquesta persona anava dient per la casa que jo m'amagava la informació; el que no sé és si això ho va dir abans o després que jo posés un CMS al meu PC precisament per a compartir informació. Potser un CMS amb PHP Nuke no era la millor opció del món, però tots els suggeriments que havia anat fent jo de muntar una wiki no havien ni tan sols obtingut resposta, amb PHP Nuke hi tenia certa experiència i com a mínim el seu cercador  funcionava, no com el d'una andròmina que van comprar -no vull ni saber el que es va pagar per allò, però com en tantes altres situacions només convidava a malpensar, havent-hi alternatives lliures i gratis- amb la qual hi havia una feinada per a trobar qualsevol cosa.

Aquesta persona també era cap meu l'any 2005, quan vaig suggerir que els PC's s'engeguessin per xarxa, per no haver de deixar-los engegats les 24 hores. Ens deien que no els paréssim per a poder-hi instal·lar actualitzacions per xarxa, i jo vaig proposar de programar-ne l'aturada o bé arrencar-los per wake-on-lan per a estalviar electricitat. Com tants d'altres suggeriments meus, aquest tampoc no va obtenir resposta... fins que l'any 2009 vaig veure al NO-DO que es publicava puntualment cada matí que es faria justament allò que havia suggerit, i que amb aquesta mesura, la casa s'estalviaria 800.000 € l'any a la factura de la llum. Aquest era el nivell, i així va acabar Caixa Tarragona.


amunt