Pàgines

dijous, 20 de març del 2014

I de vegades, encara somric

No em sento pas orgullós de ser català. Per què carall m'hauria de sentir orgullós d'una cosa que no he triat? Em podia haver tocat ser espanyol, ucraïnès o una puça, i mira, em va tocar ser català. Si ho hagués triat potser em podria sentir orgullós del  nostre caràcter -tot i que de vegades de la covardia en diguem seny-, d'haver preservat la llengua i la cultura despŕés de 300 anys de persecució  i de moltíssimes altres coses, però també hauria de sentir vergonya per haver triat un poble que serà un dels últims d'abandonar aquesta presó de nacions que és Espanya, o per haver triat un poble que posa al Govern una colla de corruptes i impresentables -i això val tant pels d'ara com pels d'abans-, entre molts altres defectes que tenim els catalans.

M'imagino que la proporció de grans persones i d'absoluts imbècils -jo el primer- deu ser, si fa no fa, la mateixa aquí que a qualsevol altre lloc del món. Però que després dels atacs antidemocràtics de ponent a una entitat com l'Assemblea Nacional Catalana, la resposta de molts catalans sigui agafar 4 euros -i amb l'estafa anomenada crisi que estem vivint, és per a pensar-s'ho dos cops- i associar-s'hi, encara em fa somriure. Si acabem fent alguna cosa de bo en aquest país, serà gràcies a la gent. No me'n puc sentir orgullós, però tenir la sort de poder viure un moment com l'actual em fa somriure.

dilluns, 17 de març del 2014

Waze, el navegador lliure i gratuït

Ahir, i després de veure un tuit sobre una utilitat per a quan es rep una trucada tot fent funcionar Waze, em vaig decidir a tornar a provar aquest navegador, cosa que no havia fet  -gran error- des que utilitzava el G1.



Si esteu cansats d'esperar unes instruccions de veu en català que no arriben, o simplement voleu provar un altre navegador, no us esteu de donar una oportunitat a Waze, el navegador distribuït sota una llicència de programari lliure i en el qual tots els usuaris contribuïm a generar cartografia i informació de les possibles incidències de trànsit que ens trobem.

Waze, que l'any passat va ser comprat per Google, té una interfície que no té res a envejar -si de cas al contrari- a la de Google Maps, i gràcies a la seva integració amb les xarxes socials, facilita compartir la nostra posició i l'hora estimada d'arribada, tant  públicament com de forma privada, i fins i tot trobar la benzinera més barata que hi ha al voltant, gràcies a la informació compartida per la comunitat.

Tot i l'accent xava de les instruccions de navegació, he trobat una agradable sorpresa que l'aplicació tracti l'usuari de vós, ara que per tot arreu ens trobem amb la nefasta moda de tractar l'usuari de tu.

Si m'hi voleu buscar, m'hi trobareu amb l'usuari tmallafre.

diumenge, 9 de març del 2014

MTA per a enviar correu electrònic

Un MTA és una eina que permet que un ordinador enviï missatges de correu electrònic. Pot ser útil, per exemple, perquè un servidor ens enviï un missatge quan passen determinats esdeveniments, o que periòdicament, mitjançant cron, ens enviï informes d'estat del servidor, o moltíssimes altres coses.

Per a Debian i derivades, això es pot fer fàcilment amb exim4 i mutt; després d'instal·lar els dos programes, cal configurar exim4; per a fer servir un compte de gmail seria així:
$ sudo dpkg-reconfigure exim4-config

-s’envia a través d’smarthost i es rep via SMTP o fetchmail
-nom del correu del sistema: el de la màquina
-adreça IP on es vincula les connexions d’entrada de l’SMTP: 127.0.0.1 ; ::1
-d’altres destinacions per a les quals s’accepta correu: nom màquina
-ordinadors dels quals sou repetidor: en blanc
-Adreça IP o nom del servidor del «smarthost» de sortida: smtp.gmail.com::587
-Voleu amagar el nom de correu local al correu de sortida? No
-Voleu mantenir el nombre mínim de consultes de DNS possibles (marcatge sota demanda)? No
-Mètode de lliurament per al correu local: format mbox a /var/mail/
-Voleu dividir la configuració en fitxers petits? No

Després cal editar l'arxiu /etc/exim4/passwd.client afegint:

gmail-smtp.l.google.com:elteucompte@gmail.com:contrasenya
*.google.com:elteucompte@gmail.com:contrasenya
smtp.gmail.com:elteucompte@gmail.com:contrasenya

Reiniciem Exim:
$ sudo /etc/init.d/exim4 restart

I ja està.

Per a Manjaro, una solució que m'ha funcionat és msmtp; després d'instal·lar-lo, cal editar l'arxiu de configuració .msmtprc deixant-lo així*:

# Accounts will inherit settings from this section
defaults
auth on
tls on
tls_trust_file /usr/share/ca-certificates/mozilla/Thawte_Premium_Server_CA.crt

# A first gmail address
account gmail
host smtp.gmail.com
port 587
from elvostreusuari@gmail.com
user elvostreusuari@gmail.com
password la_vostra_contrasenya
tls_trust_file /etc/ssl/certs/ca-certificates.crt

# Set a default account
account default : gmail

Aquest fitxer ha de tenir permisos de lectura i escriptura només per al propietari:

$ chmod 600 ~/.msmtprc
* Cal que cada usuari que hagi d'enviar correu tingui aquest fitxer de configuració; no oblidem l'usuari root si n'ha d'enviar

Després cal afegir la línia

set sendmail=/usr/bin/msmtp

al fitxer
/etc/mail.rc

I un últim pas abans de provar que funciona: creem el fitxer, per exemple, prova.msmtp i hi posem el següent:

To: maildestí@domini.cat
From: mailorigen@domini.cat
Subject: prova

Manjaro rulez!

El desem i ja podem fer la prova:
$ cat prova.msmtp | msmtp -a default maildesti@domini.cat
Un cop feta la comprovació, ja podem configurar el cron perquè comenci a enviar correu com un boig :-)

dimecres, 5 de març del 2014

Fons d'escriptori a Manjaro Linux XFCE

No és que a mi m'interessi gaire, però per algun motiu que desconec, l'última versió de Manjaro Linux XFCE no permet triar directament un fons d'escriptori personalitzat, i per a una adolescent pot ser una tragèdia de dimensions incalculables no tenir un paio dels One Direction com a fons d'escriptori.

Però és tan fàcil com

$ sudo ln -s /home/usuari/ruta_a_la_imatge /usr/share/xfce4/backdrops/imatge

Un cop fet això, només cal anar als ajustaments de l'escriptori i fer clic a la imatge actual; automàticament apareixerà la nova i ja es podrà seleccionar.

dilluns, 3 de març del 2014

Impressora HP Deskjet 720C a Manjaro Linux

Fa 14 anys que tenim aquesta impressora a casa. Gairebé ja és una qüestió de romanticisme el fet de no canviar-la, a banda que funciona perfectament.

Ahir vaig canviar el Linux Mint Debian Edition de l'ordinador de sobretaula on hi ha connectada aquesta impressora pel port paral·lel per un flamant Manjaro Linux XFCE (fa una estona una de les meves filles m'ha dit "pare, això va més ràpid!")

L'únic que em va costar una mica de fer funcionar va ser la impressora; ho deixo aquí com a xuleta i per si li serveix a algú.

Segons la wiki d'Arch, per a fer funcionar una impressora pel port paral·lel:

To use a parallel port printer, you will need to load the lp, parport and parport_pc kernel modules.

Per tant, vaig deixar el fitxer /etc/modules-load.d/modules.conf així:

# List of modules to load at boot
lp
parport
parport_pc


Amb això ja reconeix la impressora, però a l'hora de buscar els controladors no troba els corresponents. Simplement cal instal·lar:

$ yaourt pnm2ppa

Un cop fet això últim (tant a l'ordinador que fa de servidor com als altres que imprimiran des de la xarxa) ja només cal seguir l'assistent gràfic per a afegir i configurar la impressora.

Actualització 04/04/2014:
Per a poder configurar la impressora des d'altres ordinadors de la xarxa, cal editar el fitxer /etc/cups/cupsd.conf al servidor fent els següents canvis:

 # Only listen for connections from the local machine.
Listen 192.168.0.140:631            # l'adreça del servidor


I si voleu accedir a la configuració des de la interfície web:

# Web interface setting...
WebInterface Yes

# Restrict access to the server...

  Order allow,deny
  Allow localhost
  Allow from 192.168.0.*              # en funció de la vostra xarxa



Un $ sudo systemctl restart cupsd acabarà de fer la màgia.




dissabte, 1 de març del 2014

Un altre motiu per a votar pirata

L'errada de l'altre dia del vividor de la política Enric Millo, seguida per alguns dels diputats del seu grup, a banda de ser divertida, ens hauria de fer adonar de la pobra qualitat de la nostra democràcia.

A més del que molt encertadament diu Vicent Partal: "em sembla igualment estúpid que aquests diputats no puguen rectificar. Tots sabem que el vot d'ahir és fals i no val per a res. No seria més lògic, doncs, que la cambra deixàs repetir la votació per a rectificar una badada com aquesta?", de què serveix que els ciutadans anem a votar cada quatre anys, si al final el que ha de legislar el Parlament ho acaba decidint l'executiva d'un partit, i pobre del diputat que no cregui? Ja em perdonaran, però si això és democràcia, jo sóc Mohamed Jordi.

Doncs quan el Partit Pirata tingui diputats al Parlament, es podran equivocar com qualsevol altre, però això de les directrius del partit no passarà, perquè qui decidirà què han de votar seran els seus militants.

Queixar-se dels polítics està bé, perquè el Parlament és un niu de corrupció, de dropos i de professionals de la política, però queixar-se'n i seguir votant els de sempre no crec que sigui l'estratègia més intel·ligent. Si esperem resultats diferents, convé que no seguim fent el mateix. Votar Pirata és una bona forma de canviar-ho tot.