Pàgines

dimarts, 28 de maig del 2013

El CM de l'Oracle, Catalunya Ràdio

No he fet mai cap curs de Community Manager. I el més a prop que he estat del periodisme ha estat llegir diaris que no siguin La Vanguardia. Però tot i no saber-ne ni un borrall de tot plegat, em sembla que el Community Manager de l'Oracle encara va més perdut que jo.

L'Oracle és un programa que escolto alguns dies, perquè de vegades hi ha convidats que diuen coses interessants. Però trobo que el seu conductor, Xavier Graset, és absolutament avorrit, i en la meva modesta i absolutament prescindible opinió, algú que no està a l'alçada d'estar al capdavant d'un programa d'una ràdio nacional. Potser als capitostos de Catalunya Ràdio ja els va bé i els resulta molt còmode tenir algú tan previsible com aquest senyor, en comptes de, posem per cas, algú que li donaria mil voltes com Víctor Alexandre. Però jo trobo del tot infumable que hi hagi algú que no sap què dir i que per això es passa tota l'estona amb els seus "eeeee", "mmmmm", "aaaaa" i dient "en fi" cada cop que es queda sense saber què dir, i crec que això passa moltíssim més del que seria admissible a una ràdio que paguem entre tots. Al capdavall, se suposa que el conductor d'un programa de ràdio hauria de parlar, i no quedar-se en intentar-ho. Per això l'altre dia vaig fer aquest tuit, que més enllà de mirar de fer gràcia, venia a dir que ja n'hi havia prou:



Vaig evitar mencionar el compte de twitter del programa; ja ho havia fet un cop i ja tinc prou feina com per anar creant flames a Internet. Per això em va sorprendre trobar-me amb això:


L'explicació la vaig trobar després. En qualsevol cas, no faré cap interpretació d'aquesta resposta aquí; podria passar que algú tornés a mencionar l'usuari del programa juntament amb un enllaç a aquesta entrada, allí la llegissin i em diguessin -potser amb raó- que m'equivoco, però sí que voldria dir un parell de coses:

Als anys 80, Catalunya Ràdio la sentia com a meva. A casa s'escoltava a totes hores; hi havia programes absolutament genials com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico amb els que la complicitat era total; realment era la ràdio nacional de Catalunya i era la meva ràdio. Recordo com si fos ara el dia que vaig anar a lliurar una QSL als estudis de Diagonal 614 per a poder rebre'n una de seva a canvi, i havia participat en alguns concursos amb sort diversa. Però les coses han anat empitjorant progressivament des d'aquells temps, potser culminant amb la posada en escena de l'impresentable de Manuel Fuentes. Si abans considerava Catalunya Ràdio la meva emissora, ara l'únic que hi veig és que els seus treballadors cobren una part dels meus impostos per fer uns programes que en la majoria dels casos no em ve de gust escoltar.

I ja per acabar: no sé si aquesta resposta la va fer el principal al·ludit o algú altre. Però sigui com sigui, segurament hauria estat més profitós que hagués invertit aquell temps en indicar a una col·laboradora del programa -no sé com es diu la persona a la qual he sentit avui mateix- com es pronuncia "transició" correctament. Se suposa que "promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes" s'hauria de fer de veritat, i no quedar com una bonica frase i prou.

dijous, 23 de maig del 2013

La vols? Demana-la!


No te la portaran a casa. No caurà del cel. I alguns dels polítics professionals que hi ha instal·lats al Parlament potser estan per la feina, però n'hi ha que ja els va bé que no canviï res. En qualsevol cas una empenta més no farà cap mal.

No cal que t'indignis -tot i que pots fer-ho, si vols o simplement no ho pots evitar- cada cop que sents segons quines notícies. No cal que cada matí, quan arribes a la feina, preguntis als altres si ja han sentit el darrer insult, atac, enaltiment del feixisme o el que sigui que acaba d'arribar de ponent. Si vols fer-ho ets ben lliure, però poca cosa t'aportarà.

Però hi ha coses concretes a fer. Pots signar un vot per la independència, pots donar a conèixer la campanya al teu voltant, i mirar de convèncer indecisos. Fem-ho bé; l'any que ve podem ser lliures.

dissabte, 18 de maig del 2013

Programar l'aturada, suspensió i reengegada de l'ordinador

Programar l'aturada en debian o derivades és fàcil:

$ sudo shutdown -h 30
[sudo] password for tomi:

Broadcast message from root@eee-lmde (pts/0) (Sat May 18 21:56:39 2013):

The system is going DOWN for system halt in 30 minutes!


O bé:

$ sudo shutdown -h 23:30

També es pot programar al crontab, per exemple:

00 22 * * * sudo shutdown -h 23:55


Però si el que es vol és programar la suspensió, la cosa ja no és tan obvia. Com que m'ha costat una estona trobar-ho -fins que he fet cap aquí- ho deixo en aquesta xuleta i potser li serveix a algú. És així de fàcil, per exemple, per a programar la suspensió en 10 minuts:

$ sudo sleep 600s; sudo pm-suspend

Òbviament també es pot posar al crontab, en un script que es pot cridar amb una combinació de tecles...
I una altra cosa que es pot fer: suspendre l'ordinador i fer que es desperti en un temps programat, per exemple, al cap de 10 minuts:

$ sudo rtcwake -m mem -s 600

I una combinació de les dues? Fàcil:

$ sudo sleep 600; sudo rtcwake -s 600 -m mem

També es pot programar rtcwake per a una hora concreta, tal com ho expliquen aquí.

I en bonic, amb avís a l'àrea de notificació (requereix el paquet libnotify-bin):

$ sudo sleep 5; export DISPLAY=:0.0; notify-send "ojuT" "que em suspenc"; sleep 7; sudo rtcwake -s30 -m mem

Actualització 18/09/2013:

Em vaig adonar que amb Manjaro l'invent de programar la suspensió no funcionava amb $ sudo sleep 600s; sudo pm-suspend,-segurament per un tema de diferent timeout de la contrasenya del sudo, ja que amb temps més curts sí que funciona- però de seguida algú es va preguntar com fer-ho als fòrums de Manjaro, i aquesta és la solució amb una joguina nova: at:

You can do with an at job.  You'll need to install and start the at service
Code:
sudo pacman -S at
sudo systemctl enable atd.service
sudo systemctl start atd.service

To use at you start by entering the at command followed by the time you want it to run, this opens the at dialogue (at>) where you enter the commands or script you want to run. Pressing ctrl+d tells at that you are done entering commands.

To put the computer to sleep at a specific time, say 11:30 PM enter
Code:
sudo at 23:30
at> pm-suspend 
at> ctrl+d

The at command is really flexible, you can schedule a job at a specific time, midnight, now + x hours and so on.  See this link: http://content.hccfl.edu/pollock/unix/atdemo.htm

divendres, 10 de maig del 2013

Festa Raring Ringtail: vols més llibertat?

Vivim temps de canvis. Ja sé que això és un tòpic aplicable a qualsevol moment de la història, però... vivim temps de canvis!

Hi ha indignats, els partits polítics tradicionals van de baixa i en sorgeixen de nous amb noves maneres de funcionar, apareixen noves formes de finançar projectes, ens relacionem d'altres maneres... i aviat crearem un nou Estat.

Molts d'aquests canvis -per no dir tots- tenen a veure amb la llibertat. Volem una democràcia més real, volem ser lliures de triar si volem ser espanyols o no, volem que les dones puguin decidir lliurement sobre el seu cos perquè són elles les qui pareixen... volem més llibertat!

Doncs jo et dic, amable lector de les meves cabòries: no vols també més llibertat per al teu ordinador? ¿Segur que vols seguir pagant per un programari privatiu i que farà que no sàpigues què fa realment el teu ordinador -i no parlem de comparacions tecnològiques-? Sí, ja sé que milers i milers d'usuaris de GNU/Linux no estudiaran mai el codi font de cap aplicació que utilitzin. Però en tindran -tindrem- la possibilitat, la fem servir o no. Tindrem la possibilitat de millorar-lo i de compartir-lo; en canvi res de tot això serà possible fent servir un sistema operatiu propietari. Aquí ho explica magistralment: a la presó s'hi pot arribar a estar còmode, però per algun motiu preferim la llibertat.

Si vols ser una mica més lliure, vine aquest dissabte a la Festa Raring Ringtail. Si tens un ordinador amb Windows, compacta el disc dur un parell de vegades i fes còpia de les teves dades; estarem encantats d'instal·lar-t'hi ubuntu, un sistema operatiu basat en debian que et farà descobrir tot un nou món de possibilitats. Mantindràs el Windows al teu ordinador, però et garanteixo que com més coneguis GNU/Linux, menys el faràs servir. Si encara no estàs decidit a fer el pas, vine igualment a escoltar alguna de les xerrades que s'hi faran; no cal tenir cap gran nivell tècnic per a gaudir-ne (jo en sóc un exemple perfecte!) També tindràs l'oportunitat de conèixer grans persones, com en @papapeps, @sisco_garcia, @alexmuntada, Rafael Carreras i molts altres que segur que em deixo. T'hi esperem; t'hi apuntes?


dijous, 9 de maig del 2013

Prou top-posting a gmail

En aquesta entrada de fa més de 2 anys, explicava la solució que havia trobat per a aquest problema, però ja fa temps que l'invent havia deixat de funcionar, com a conseqüència dels continus canvis que fan els de can google a la interfície web d'un dels seus productes estrella. I encara havia empitjorat amb els darrers canvis a la interfície, fent cada cop més incòmode el contestar als missatges sense fer top-posting.

Afortunadament però, en aquest món gairebé tot té solució -excepte, potser, la mort, els impostos i la qualitat de la democràcia espanyola-. Una manera de resoldre el problema que m'ha resultat molt còmoda ha sigut tan fàcil com anar a configuració - Labs i activar aquesta opció:





A partir d'ara, quan vulgui respondre a un missatge, només em caldrà seleccionar la part (o tot) del text que vull que consti a la resposta i fer clic a la fletxa de respondre (o fer servir la drecera de teclat -r o a- que vulgui); automàticament em sortirà citat el text que he seleccionat, i amb el cursor a sota per a començar a escriure :-)