dissabte, 19 de gener de 2013

Polítics i ciutadans

"Tots els polítics són iguals", "tots són uns pocavergonyes", "jo votaré als que ja hi havia, perquè ja tenen les butxaques plenes i no els caldrà robar tant" són frases que sentim sovint, com una espècie de mantra que se suposa que queda bé, pot arribar a fe gràcia en segons quin context o fins i tot potser a algú li serveix per a quedar-se ben tranquil, perquè ell no es dedica a la política.

Però segur que això va així? Segur que "tots els polítics són iguals, són uns pocavergonyes i roben"? D'acord que n'hi ha molts, massa -encara que només n'hi hagués un, ja n'hi hauria massa-, que podrien entrar perfectament en aquestes categories, però això no vol dir de cap de les maneres que tots siguin uns lladres corruptes.  Vull creure que, tot i que molts menys del que seria desitjable -perquè seria desitjable que ho fossin tots- encara hi ha polítics honestos, que es dediquen a la política per vocació i que posen tota la seva bona voluntat a mirar de fer millor la vida dels ciutadans.

I anant encara una mica més enllà: els qui es dediquen a fer aquesta mena de generalitzacions, a qui se suposa que voten? Perquè si resulta que voten partits esquitxats per escàndols de corrupció -la majoria dels partits convencionals- jo posaria el seu nivell de coherència al mateix nivell que el sobiranisme del PSOE de Catalunya. Tendent a zero, vaja. Hi ha partits com les CUP o el Partit Pirata que prenen les seves decisions de forma assembleària i són totalment transparents pel que fa al seu finançament i els seus comptes. I hi ha partits que no sap ningú com es financen; ni ells mateixos, si hem de fer cas d'algunes al·lucinants declaracions fetes recentment per dirigents seus. I que porten 30 anys i en poden passar 30 més, si la gent els segueix votant, sense moure un sol dit per fer una llei electoral que eviti que això segueixi passant.

Senyores i senyors que volen criticar la corrupció dels polítics: votin altres partits i facin coses per a canviar la situació actual. Si volen votar els mateixos de sempre, CALLIN.

amunt