dijous, 13 de setembre de 2012

Doncs no, encara no hem guanyat

L'altre dia vaig dir que ja havíem guanyat. El meu cervellet mononeuronal em va dir: "hola, carallot, ja no tenim por i ara tot anirà de cara". I m'ho vaig creure.

M'equivocava de mig a mig. Evidentment, em descuidava un enemic molt més poderós que la por, encara que només sigui per la seva magnitud. Si Einstein deia que estava segur que l'estupidesa humana -sí, aquesta que també m'afecta a mi fins al punt de no adonar-me'n- és infinita, per alguna cosa devia ser.

Que hi hagi gent que es dediqui a esquinçar-se les vestidures pel que diuen a TVE, Telecirco o Intereconomía, pot ser un passatemps més o menys divertit (jo no li veig la gràcia, però vaja, sobre gustos...), però que ahir aquest país semblés una convenció de tertulians dient el difícil que serà, no és sinó un magnífic exemple d'aquesta infinita estupidesa que ens envolta. Per tota aquesta colla de pessimistes professionals, es veu que la independència d'un país és més difícil d'aconseguir que una vacuna per la SIDA, un viatge tripulat a Mart o la fusió freda.

Ep, calla! Si resulta que en vint anys s'han creat 33 nous estats al món! Però no, oblidem l'eufòria de dimarts i seguim rebolcant-nos en el negativisme del "què difícil serà, ui que Espanya ens farà boicot (més?), ui que ens faran fora d'Europa (segur que ens interessa ser-hi?), ui que ens reclamaran part del deute espanyol (doncs apunteu-ho i ja passarem!), ui què passarà amb les pensions (collons, que si no fem via a marxar segur que ja les hem vist prou!), ui, ui, ui". Quina reacció més intel·ligent, me'n faig creus! No crec que sigui això precisament el que pensava Joan Sales quan deia que havíem de deixar de fer l'imbècil! (per cert, gràcies Senyor @elbixo per disminuir la meva ignorància fent-me conèixer l'autor de l'encertada dita)

Ara, el que per mi ha fet vessar el got ha sigut el que ha dit el flowerpower del Joan Herrera. Resulta que per a aquest crack de la democràcia, un vot d'un unionista val més del doble que el d'un independentista. O no és això el que diu quan decideix que "les decisions que es prenguin a partir d'ara han d'anar al 70 o 80%"? O sigui que en un referèndum, si el No obté el 31% dels vots ens hem de seguir quedant amb els nostres grans amics de ponent? Doncs et felicito, fill.

No, no ha de ser tot tan difícil. Però si us plau, no ens posem problemes nosaltres mateixos, que ja ens en posaran els altres. Siguem només una mica menys imbècils que ells; segur que no costa tant.

Més...

dilluns, 10 de setembre de 2012

Ja hem guanyat

Encara que demà hi hagués un núvol tòxic -esperem que no passi- i ens haguéssim de quedar tots a casa, ja hauríem guanyat. Hem guanyat perquè hem perdut la por.

Víctor Alexandre diu que som febles perquè no sabem que som forts, però això està canviant. Som com l'elefant que de petit li lliguen la pota a un arbre i de gran no sap que se'n podria lliurar amb una estrebada, però que de cop i volta s'atura a pensar: i si l'estirem tots ben fort, per aquí i per allà?

La Consulta per la Independència del 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt que després es va estendre per tot el país, la campanya #novullpagar, pobles i ciutats plens d'estelades, bombers que desobeeixen ordres d'Interior... estem perdent la por a marxes forçades! I com menys por tinguem, menys febles i per tant més forts ens farem. El procés és irreversible, i com deia avui mateix Txe Arana, "toca a Mas implicar-s'hi al cent per cent o deixar pas a qui vulgui dirigir el procés" , perquè no té cap sentit allargar una situació que la majoria de ciutadans volen canviar; no podem seguir amb els ciutadans volent la independència i els polítics fent veure que plou.

A més, la por que ens feia febles, està canviant de bàndol a marxes forçades. És la por la que fa dir bajanades als cada cop menys unionistes que queden, com Duran, Navarro o Maruhenda. Tenen una port insuportable, perquè saben que han perdut. Saben que la seva gran Espanya -el que en queda avui en dia del que fou un imperi on no es ponia el sol- s'esmicola i té els dies comptats.

Tenen por i ràbia, com la d'algun impresentable que es dedica a robar estelades a Les Borges del Camp, tant les que vam posar a les dues entrades del poble com les d'algunes cases.

És la ràbia del qui se sent vençut, perquè sap que podria demanar de fer un acte a l'Ajuntament de Les Borges en favor de la sagrada unitat d'Espanya i el permís li seria concedit, tal com se'ns ha concedit per als actes que hem fet de l'ANC al poble, però sap que aquest acte només duraria 1 minut: el temps que trigaria a anomenar els dos únics grans arguments que els queden als unionistes: "¿y en tu DNI qué pone?" i "¿y en qué liga jugaria el Barça?". Per això, el que no fa pas tant temps havíem de fer els independentistes de nit -retirar una bandera que és un símbol de dominació a casa nostra- ara ho han de fer ells d'amagat amb una bandera que simbolitza la llibertat d'un poble. Han perdut, i nosaltres hem guanyat.

Més...

amunt