dijous, 22 de març de 2012

@elmonaRAC1 m'ha deixat de seguir a twitter

Sí, jo també sóc humà (o això penso) i m'agrada, com a qualsevol tuitaire, tenir força seguidors. Per això tinc un parell d'aplicacions al meu compte de twitter que m'avisen quan algun dels meus seguidors ha deixat de ser-ho.

Avui m'ha arribat un missatge avisant-me que @elmonaRAC1 ha deixat de seguir-me. Crec que van ser ells qui van començar a seguir-me, com a conseqüència dels missatges mig en broma, mig seriosos, que els vaig començar a fer l'any passat, on feia veure que feien un concurs en el qual deien alguna paraula incorrecta i jo els deia quin era el parany. Un cop em van respondre que miraven de millorar, però que no era fàcil, o alguna cosa semblant. Em van començar a seguir i jo a ells. També els vaig respondre que s'ho miressin pel cantó positiu: que els enviés aquests missatges volia dir que els escoltava. Sí, evidentment alguns dels meus tuits potser no eren tot el respectuosos que caldria si es tractés d'un tuitaire qualsevol, però estem parlant d'una emissora de ràdio líder a Catalunya, i em sembla que això comporta, entre d'altres, haver de pagar el preu -tampoc res de l'altre món- de rebre tuits amb l'etiqueta #etfelicitofill, o del tipus "ja ha començat la secció parlem sense apòstrofs" o "he sentit algú que deia l'última; esteu tots bé?".

Però es veu que la gota que ha fet vessar el vas de la paciència al Comunity Manager que porta el compte de twitter d'El món a RAC1 ha estat aquesta entrada del blog, els 3 tuits que n'he fet al respecte, els RT que n'han fet alguns seguidors meus o potser tot plegat. Si, ja sé que twitter de vegades falla i deixem de seguir usuaris involuntàriament (i, qui estigui lliure d'unfollow involuntari, que tiri la primera pedra), però és molta casualitat que m'hagin deixat de seguir tot just ara, no?

Però vaja, tot i alguns tuits -que agraeixo- com el de l'usuari @Xiquein, encara en vull treure alguna cosa positiva de tot plegat: em demostra que a El món a RAC1 són humans, i capaços d'emprenyar-se. A l'emissora que paguem tots, missatges com aquest no han merescut mai cap resposta. Que no sigui que tenim el que ens mereixem.

Actualització 1: per si no queda prou clar, "l'emissora que paguem tots" és Catalunya Ràdio, tal com es pot veure a l'enllaç que ve després.

Actualització 2: hi ha qui no té clar que em deixessin de seguir. Aquí n'hi ha una prova i aquí una altra. Ja sé que això es pot falsejar, però us ben asseguro que tinc coses millors a fer que dedicar-me a crear falses proves d'una cosa com aquesta.

Més...

dilluns, 19 de març de 2012

El català als mitjans

Normalment no tinc gaire temps per a escoltar la ràdio; només una estona mentre condueixo anant o venint de la feina, i ben just tinc temps de fer un tuit o dos en relació al que hi sento, per tal de molestar una mica als meus soferts seguidors de twitter. Avui, però, he tingut una estona més.

Quan m'he cansat de sentir bajanades i incorreccions lingüístiques a la tertúlia d'El món a RAC1 i he posat RAC105, la meva dona ha dit que tenia ganes de sentir xerrar i ha posat Catalunya Ràdio, aquella emissora que des dels anys 80 m'havia sentit com a meva i que realment em feia sentir que era la ràdio nacional de Catalunya, però que ja fa uns quants anys que m'ha fet perdre tots dos sentiments. Allí, a la ràdio que paguem tots amb alguna part dels nostres impostos que no ens deixem robar per Espanya, he tingut la desgràcia d'enxampar una altra de les nefastes tertúlies que semblen ser el pa de cada dia a l'espai radiofònic català. La meva modesta opinió, és que en una ràdio que s'autoanomena nacional, s'hauria de parlar dia sí dia també del que Espanya ens roba, de com ens insulten i de com fan tot el possible per a acabar amb la nostra llengua, i de l'única sortida que hi ha per a tots aquests problemes, en comptes de parlar de segons quines bestieses i fer veure que tot és molt normal. Però tot i admetre que això pot ser discutible, el que és totalment inacceptable és que a la ràdio pública catalana hi haguem de sentir una colla d'analfabets que no tenen la més mínima cura de la nostra llengua, que fan anar els "tenir que" a dojo, que no saben la diferència entre desvelar i desvetllar... i així fins a l'infinit.

Em nego a creure que no hi ha gent capaç de defensar qualsevol argument sense semblar que no han estat mai escolaritzats en català, i em comprometo a exigir tant com em sigui possible que això canviï. Tan aviat com publiqui aquesta entrada, els n'enviaré l'enllaç als comptes de twitter @maticatradio i @elmonaRAC1. Sí, que aquests darrers siguin una emissora privada no els eximeix de res. I ho faré cada cop que ho cregui convenient; si volen, que m'enviïn 14 guàrdies civils a casa. No sé si és el millor que puc fer. És el que se m'ha acudit; si ningú no fa res, res no canviarà.

Més...

diumenge, 18 de març de 2012

Urgent: com eliminar el .es a blogger

Faig aquesta entrada d'urgència per a explicar com eliminar el .es als nostres blogs (suposo que a la Catalunya Nord hi afegeixen .fr; encara no ho he comprovat) Al blog d'en Marc Belzunces i he trobat la solució, però veig que el codi és per a dos dominis concrets i primer no m'ha funcionat fins que me n'he adonat. En resum, aquestes instruccions adaptades per als blogs catalans:

-entreu al vostre blog des de http://blogger.com
-entreu a Plantilla - Modifica l'HTML
-enganxeu aquest codi despŕes de l'etiqueta <head> (és aconsellable guardar còpia de seguretat abans)
-deseu la plantilla
-Ja no sou espanyols o francesos!

Podeu comprovar el resultat, per exemple, a http://lesborgesdelcampdecideix.blogspot.com

Actualització a 22/08/2012: actualitzo el codi tal com indica el senyor Bixo al seu blog

Més...

dimecres, 7 de març de 2012

Analfabets


Els trobareu per tot arreu. Com a executius encorbatats o a la cua de l'atur. Quan aneu a comprar el pa o a cal metge. Xerrant al bar o parlant per la ràdio com a experts de qualsevol tema (menys de la llengua, evidentment) amb suposats periodistes tant o més analfabets. Cofois amb els seus "es té que dir" o fins i tot "hi ha que fer". Satisfets dels seus "hi han", "val" (en el sentit de "d'acord") o de pronunciar "euro", "Blanes" o "Londres" en espanyol -sense ser parlants de català occidental- perquè potser pensen que fa més fi o ves a saber què.
Els seus arguments són tan contundents com "jo parlo el català del carrer" (al carrer et fotria jo, per impresentable), "l'important és entendre'ns" (si seguiu així potser aconseguireu justament el contrari) o "a mi ningú m'ha de dir com he de parlar" (quan justament són els qui més necessiten que algú els ho digui!)
Feu-me un favor i feu-vos-el vosaltres mateixos: ara que encara no està prohibit parlar correctament, no els seguiu el joc a aquests impresentables. Esforceu-vos per parlar correctament la nostra llengua; ningú no ho farà per nosaltres. Escolteu-vos aquests carallots amb el mateix sentiment que un espanyol que s'estimi la seva llengua s'escoltaria algú que digués "micobrio" o "estuvistes", perquè no es mereixen res més que això.
I si he comès alguna errada en aquesta o qualsevol altra entrada del blog, us agrairé que m'ho feu saber. Si no cuidem la llengua tots hi perdrem.

Més...

amunt