diumenge, 27 de novembre de 2011

Programari lliure? Sí, gràcies!

Sembla que cada cop que algú es fa un pet a can Apple o Microsoft, n'ha de suposar un titular als telenotícies i als informatius radiofònics. En canvi, qualsevol novetat al món del programari lliure passa sistemàticament desapercebuda als mitjans, amb excepció dels especialitzats. Per això, convé que els que creiem en aquest tipus de programari, aprofitem qualsevol excusa per a fer-ne tecnoevangelisme.

En aquest cas, faré servir una simple pregunta que es va fer ahir un usuari de twitter i les respostes que en va obtenir. La pregunta era molt senzilla: "Una consulta personal. Què preferiu Android, Iphone o Blackberry? I per què? Gràcies." Jo li vaig respondre, sense dubtar-ho ni un segon:" Android, per la llibertat" Al cap d'una estona vaig veure que un altre usuari que s'autodefineix com "fanboy d'Apple", no sé si com a conseqüència de la meva resposta, i despŕes que qui preguntava li digués "això també m'ho diuen els usuaris d'Android" en resposta a la d'aquest "iPhone? Simplement, funciona a la perfecció", li deia "ok, llavors, si prefereixes un sistema tan lliure que té virus o un sistema controlat..."

Més... ▼

Més...

dimecres, 23 de novembre de 2011

Enxaneta 3D

Ahir vaig anar a veure "Enxaneta", la pel·lícula de castells en 3D. To i que jo hi hauria canviat algunes cosetes (si algú, quan estic fent una pel·licula, diu "pues","buenu" o "menus", jo li faria repetir correctament) i que la meva colla, els Xiquets de Reus, gairebé no hi surt (com a conseqüència de no haver entrat al concurs del 2010), em va agradar molt; la vaig trobar molt ben feta, emocionant i amb una música molt ben triada. Tot just arribar a casa em vaig posar a buscar-ne el tema central, "Enxaneta", escrita i composta per Borja Penalba i interpretada per Elena Gadel. Tot i que sembla que ningú li va dir a aquesta noia que la primera "r" d'"arbre" no es pronuncia en cap variant del català i que no sé què hi pinta la tornada en anglès, és una cançó que trobo a l'alçada del film. No en vaig trobar cap versió per la xarxa, però amb GNU/Linux és força fàcil baixar un vídeo com aquest:



i extreure'n el so. Després he mirat de tallar els crits del començament però sense tallar l'inici de la cançó, amb Audacity. Heus aquí el resultat:




I aquesta és la lletra; gaudiu-la:

Abraçada al cos de l'arbre miro al cel.
El soroll es fa silenci a dintre meu.
Per les mans flueix la saba que em nodreix
d'una antiga història que ha vençut el temps.
Una colla, un sentiment, camina amb mi.
Un sol cor des de la crossa fins al cim.
Bategant, m'empeny amb força com el vent
I enlairant-me fins els núvols, toco el cel.

Raise your hand,          
Seize the world        
Look around
Can you feel the bliss...?
Raise your hand,                
Touch the sky
Raise your hand,                  
We'll be here with you  

Som la festa, som un poble en moviment,
Aixequem castells dels somnis de la gent.
De la pinya, ferma i forta, neix el tronc,
i enfilada a dalt de l'arbre, no tinc por...


Si en voleu una versió retallada per al mòbil, que comença a la segona estrofa on el volum és més alt i no hi ha això tan infumable d'"arbre" pronunciant la primera r (encara que després es torna a repetir), n'he deixat una aquí.

Més...

dilluns, 21 de novembre de 2011

Què li ha passat a la "nova" Esquerra?

Tot i que a l'anterior entrada deia que sóc ruc, la veritat és que mai no he estat el més ruc de classe. Tampoc sóc cap geni, ni recordo haver guanyat cap premi Nobel o res semblant. Però si hagués estat un becari a Esquerra i m'haguessin dit "tu, mindundis, mira d'escriure alguna cosa per a mirar de convèncer aquests indepes frikis que no volen votar ho volen votar nul!" potser m'ho hauria rumiat una mica, i potser m'hauria sortit alguna cosa del tipus "sabem que sou molts els desencantats amb Esquerra. Sou molts els ex-votants i ex-militants, i vol dir que alguna cosa no hem fet bé. Però seguim tenint un objectiu comú: la independència de Catalunya (sí, si jo fos d'Esquerra hauria escrit això, què passa?). Us proposem un tracte: guardeu les estelades que teniu a punt per aquest diumenge. Aneu al vostre col·legi electoral i voteu Esquerra. Farem tot el possible al Congreso per tal que no us en penediu. Però, si no ho aconseguim, a les properes eleccions agafeu aquesta estelada que teníeu guardada i utilitzeu-la, potser serà el que ens mereixem" Però no. La tàctica va ser menystenir els qui no teníem cap intenció de votar Esquerra titllant-nos de "cervellets". Si realment amb això pretenien convèncer algú, es mereixen un gran "et felicito, fill". Si la seva voluntat era una altra, que algú m'ho expliqui perquè jo ja no entenc res. Resultat: Esquerra perd un 0,8% i el vot nul es triplica. Vaig a donar-me d'alta a l'Assemblea Nacional Catalana.

Més...

dimecres, 16 de novembre de 2011

Per què votaré estelada


Potser sóc molt ruc. De fet, és evident que ho sóc. He hagut de passar per Esquerra, Reagrupament i Solidaritat per a adonar-me com és la fauna que afirma voler portar-nos a la independència. Vaig fugir d'Esquerra fart de les claudicacions, de veure com es venia la presidència de la Generalitat als botiflers del PSOE de Catalunya, de veure com la prioritat no era la independència sinó ves a saber què. Sí, sóc un de tants ex-militants d'Esquerra. Tants, que som més que els militants que hi queden. Gent de bona fe, en massa casos, però a mi no em trobaran al darrera de la gent que ha aconseguit carregar-se un partit històric, per molt que ara ens vulguin vendre la nova Esquerra.

Després vaig fer una fugaç estada a Reagrupament, fins que vaig començar a veure les rebequeries d'un líder il·luminat com un motiu per tocar el dos. Si alguna cosa no ens cal, són líders il·luminats que amenacen amb plegar si no els agrada el que decideixen les bases. De fet, tan il·luminats que decideixen tornar a la casa del pare després d'haver-ne renegat, quan veuen que van mal dades. I després vaig aterrar a Solidaritat. Semblava un projecte fresc, nou i il·lusionador. Ho semblava, fins que hi van desembarcar els voltors que sempre ho acaben rebentant tot. El primer senyal inequívoc va ser la comèdia de les primàries, on no se'ns va permetre estar presents al recompte. Allí ja havíem d'haver dit que o entràvem o plegàvem, però tampoc era qüestió d'engegar-ho tot a rodar a la primera de canvi, fins que es va veure que la gran estratègia de Solidaritat al Baix Camp era foragitar la gent valenta i treballadora de Reus, motor de l'èxit inicial a la comarca, i que després han anat a parar -crec que sense excepcions- als Irreductibles del Baix Camp


Més... ▼

Més...

dilluns, 14 de novembre de 2011

Suspendre fluxbox tancant la tapa del portàtil

Tot i que, com deia a l'anterior entrada del blog, a fluxbox es pot configurar el fitxer keys per a qualsevol cosa -inclòs suspendre la sessió, evidentment- i que l'EEE ja porta tecles per a fer-ho, ja fa dies que vaig pensar que, si sempre que tancava la tapa també volia que el portàtil entrés en suspensió, per què no fer que aquest comportament fos automàtic. No em va caldre  buscar gaire per trobar la resposta als fòrums d'ubuntu (també hi ha indicada l'opció per a obtenir aquest comportament només si s'està carregant la bateria). Però després que ahir actualitzés a 11.10, l'invent va deixar de funcionar i, a més, la línia a substituir havia desaparegut del fitxer de configuració. Afortunadament, com gairebé tot al món GNU/Linux, la solució és fàcil:

$ gksudo gedit /etc/acpi/lid.sh (o el vostre editor preferit)


el canvi que m'ha funcionat:


comentar la línia:


#. /usr/share/acpi-support/power-funcs

i afegir:

echo -n mem > /sys/power/state

Només cal desar el fitxer i, voilà!

Atenció: feu això sota la vostra exclusiva responsabilitat, i tenint en compte que amb aquest canvi, un dels efectes és que el ventilador s'atura immediatament en tancar la tapa; penseu-hi si l'ordinador està molt calent en aquell moment.

Més...

dimarts, 1 de novembre de 2011

Coses que es poden fer amb keys a Fluxbox



Fluxbox és un gestor de finestres lleuger i altament personalitzable, ideal per a equips obsolets i/o poc potents i per a tothom qui prefereixi la velocitat i simplicitat als efectes enlluernadors però que consumeixen més recursos.

La meva experiència amb Fluxbox es redueix a unes poques setmanes, després de diverses proves a l'EEE per mirar de millorar-ne el rendiment, que havia quedat seriosament tocat després d'actualitzar l'ubuntu a 11.04 amb el seu canvi d'escriptori a unity. El canvi d'ubuntu per xubuntu va millorar les coses, però la sensació no era la mateixa pel que fa al canvi de velocitat que creia recordar d'una prova que havia fet anteriorment de Fluxbox. Així doncs, vaig decidir tornar-m'hi a posar però amb ganes d'anar més enllà. No em va caldre buscar gaire per trobar la manera de configurar les aplicacions a arrencar a l'inici, però una de les troballes més divertides -i no per això menys simples- va ser aquesta entrada als fòrums d'ubuntu. El resum més correcte seria que modificant el fitxer de configuració ~/.fluxbox/keys es poden parametritzar combinacions de tecles per a fer absolutament qualsevol cosa. A tall d'exemple -i sense pretendre ser una relació exhaustiva ni molt menys, ja que, com deia, es pot fer absolutament de tot-, aquestes són algunes de les utilitats que li he donat jo:

-obrir el menú sense ratolí i sense haver d'accedir a l'escriptori
-executar comandes osdsh
-activar-desactivar keys
-sortir, apagar o reiniciar
-enviar una aplicació a un altre espai de treball
-anar a un altre espai de treball
-posar la finestra actual en pantalla completa, minimitzar, maximitzar, moure...
-executar qualsevol aplicació
-editar el fitxer keys
-obrir el gestor de fitxers en una ubicació determinada
-executar un script
-mostrar la sortida d'una ordre en un terminal -per exemple, sensors-i que aquest es tanqui al cap d'un temps predeterminat   

Evidentment, la llista es podria allargar pràcticament fins a l'infinit. La imaginació és el límit!

Més...

amunt