Catalans: despertem-nos i actuem

L'altre dia, després de tota la moguda xenòfoba espanyola per l'afer Cesc i la seva galdosa reacció em va passar pel cap de fer una entrada al blog al respecte. Volia parlar del tema de "Jo vull votar adéu Espanya" fent la reflexió que està molt bé fer frases i etiquetes enginyoses a twitter, però que es queden només amb això, una gracieta si no ho acompanyem amb fets que tinguin algun resultat tangible.
I sense haver tingut temps de fer aquesta entrada, justament dissabte, quan tornava de l'actuació amb els Xiquets de Reus a Sitges, em vaig assabentar de la mort d'Heribert Barrera per la ràdio del cotxe. Un altre patriota que mor sense haver vist lliure el seu país. I tots, absolutament tots, en som responsables, per no haver fet el que cal per haver precipitat el procés i seguir colocant botiflers com els convergents o els socialistes al Parlament, per no parlar dels impresentables -i m'estalviaré altres qualificatius- d'ICV.
Sí, ens podem sentir orgullosos d'haver sobreviscut a 300 anys de persecució, però això de ben poca cosa servirà si acabem convertint-nos -de fet és el que som ara per ara- en una regió d'Espanya que es deixa robar i trepitjar, i que segueix demanant perdó cada dia pel sol fet d'existir.
Per això és el nostre deure fer alguna cosa més que queixar-nos i dir que els espanyols són això i allò altre -que ho són-, i diguem als nostres polítics que ja n'hi ha prou de tot plegat, que necessitem canvis i que els necessitem ja.
No tenia cap intenció de votar a les eleccions espanyoles, però tant de bo hagi de canviar d'idea. Em comprometo a, si es tira endavant el que diu el Manifest per a una candidatura unitària, votar aquesta hipotètica candidatura i enfilar ja la recta final que ens dugui a la independència. En cas contrari, que sàpiguen els vividors de la política catalana -si és que algun fa cap a aquest humil blog- que em penso quedar a casa, no només a les eleccions espanyoles sinó a qualsevol altra que se celebri a casa nostra. Com va dir el President Barrera, "tenim pressa, molta pressa". Fem el que calgui abans no sigui massa tard.