Pàgines

dimarts, 19 de juliol del 2011

Foten fàstic


Els botiflers tradicionals del PSOE de Catalunya, els que s'autoanomenen PSC sense ni tan sols pronunciar-ho correctament, que no han guanyat mai unes eleccions a Catalunya i que sempre voten contra el seu païs per tal de no desobeir l'amo espanyol, han arribat a un acord sobre les lleis òmnibus amb els nous botiflers, els que s'omplen la boca de Catalunya i voten sí a la independència quan la votació és de fireta, però miren cap a una altra banda quan és de veritat. Només és una mostra més de la inutilitat d'un Parlament de mentida, habitat per un 90% -i em quedo curt- de vividors de la política, que tenen com a única finalitat fer veure que fan coses però per tal que no canviï res i que no s'acabi el seu modus vivendi, encara que això ens costi 60 milions diaris a un país on hi ha més d'un milió de persones per sota del llindar de la pobresa.
Però potser farien bé de recordar que es pot enganyar algú alguna vegada, però no es pot enganyar sempre tothom. Potser farien bé d'anar buscant feina, i tot i que potser no trobaran ningú tan ximple com per pagar un sou a algú tan inútil i impresentable -i que en un país com cal seria jutjat per traïció-, sempre seran benvinguts a determinants mitjans espanyols si adopten el discurs del polític espanyol més ben valorat Duran i Lleida, dient que l'independentisme divideix (es veu que, suposant que això sigui cert, deu ser una cosa horrible i sempre és millor deixar-nos robar i trepitjar), sobretot si, amb una mica de pràctica, s'acostumen a dir Madrí -tal com ja fa el Molt Honorable-. Així aconseguiran, entre altres coses, que des del primer dia els diguin allò tan reconfortant de "no pareces catalán".
Es veu que ara, l'últim crit del catalanisme assenyat és posar un CAT a la matrícula i demanar a tothom que ho faci. Doncs jo, maleïts botiflers, us dic que em penso que el que faré és treure'm els que porto ara. Si al risc que me'ls arrenquin, em ratllin el cotxe, em posin una multa o una combinació de dos o més elements de tots aquests hi he d'afegir el donar-vos la raó, ja és massa com per haver-ho d'aguantar. Jo el que vull és ser un ciutadà normal d'un país normal, no haver d'anar posant adhesius, sobretot si m'ho dieu vosaltres, perquè després em vengueu com una victòria el que no és altra cosa que una claudicació més. Foteu fàstic.

dilluns, 11 de juliol del 2011

Root a l'HTC Desire S



Fins fa relativament poc, l'HTC Desire S venia a ser l'aneguet lleig dels terminals pel que fa a l'accés root, especialment els que venien amb la característica S-ON activada. Però un cop més s'ha vist que al món android gairebé tot és possible. I fàcil, amb molts pocs passos:

1- surt d'aquí immediatament i oblida el que has llegit; no en vull saber res si segueixes llegint i converteixes el teu Desire S en un objecte de disseny i prou!
2- vés a http://alpharev.nl/x/beta, baixa't el fitxer que hi ha i descomprimeix-lo en alguna carpeta. Vés a aquesta carpeta amb el terminal i fes sudo ./alpharevx amb el mòbil en mode debug i seguint les instruccions de la pàgina per al número de sèrie.
3- vés a http://forum.xda-developers.com/showthread.php?t=1044765 i segueix les instruccions. Voilà!

divendres, 8 de juliol del 2011

9 de juliol




Em temo que no hi podré anar. Després del 28N, em vaig dir que no aniria a cap manifestació més. Total, per veure com la majoria dels qui vam cridar independència el 10J, posaven al govern els grans independentistes del proper mil·leni però actuals botiflers... però si aquest dissabte pogués, hi aniria. Potser diumenge no serem més a prop de la independència... o potser sí. Moltes generacions d'avantpassats nostres han hagut de viure a la presó de nacions que ens roba, ens menysprea i ens insulta, sense cap possibilitat de sortir-ne. En canvi nosaltres, tindrem la sort i el privilegi de veure com canvia aquesta situació, i no només això, sinó també de ser-ne protagonistes i de viure-ho en primera persona. Per tant, m'atreveixo a dir que és el nostre deure no deixar passar ni una sola oportunitat de canviar-ho, de posar el nostre granet de sorra per a acostar-nos a l'horitzó que la majoria de catalans desitgem; un horitzó que, quan hi arribem, serà un punt de partida, perquè tindrem un país per construir. I no serà fantàstic? Cal que dissabte sortim, no a demanar res a ningú, sinó a creure'ns-ho una mica més, a transformar un grau més l'inconscient col·lectiu d'un poble que, en la situació actual, amb més d'un milió de pobres i que es deixa robar l'esgarrifosa xifra de 60 milions d'euros cada dia, 7 dies a la setmana i 365 dies l'any, no està com per sentir-se'n gaire orgullós. Cal que sortim per a avançar cap al punt de no retorn -si no és que l'hem ultrapassat ja- i per a acostar-nos a l'espurna que, tot i que no som capaços d'entreveure, farà que es precipitin els fets en un moment no gaire llunyà. Només depèn de nosaltres.

dimarts, 5 de juliol del 2011

Les xifres del robatori (I)

L'altre dia ho comentàvem al sopar dels irreductibles Baix Camp: fa molta mandra haver de seguir parlant de pedagogia després de tants anys, però és una feina que ens toca fer encara. Tot i que, com ja s'ha demostrat, l'independentisme és majoritari a Catalunya, no farà cap mal que contribuïm a difondre les xifres del robatori. Encara que en aquesta falca del Cercle Català de Negocis parlen d'"espoli" i a mi m'agrada dir les coses pel seu nom, ja farà el fet. Espero poder-ne penjar més ben aviat: