Pàgines

dilluns, 18 d’abril del 2011

http://www.europarl.cat ? Gràcies, però no

Segurament molts de vosaltres haureu rebut un correu que diu així:

TORNEM.HI ALTRA VOLTA Et prego que ho facis i, al mateix temps, ho passis als teus amics.Gràcies





Només clicant i obrint el web ja hi sumem !
Visca Catalunya !


Tornem a demanar la teva col·laboració en favor del català. És molt senzill:
Entra a la pàgina web del Parlament Europeu i clica la pestanya del català;
desprès reenvia aquest missatge.
Si la visita molta gent, no n'eliminaran la versió catalana!
Web del Parlament Europeu: http://www.europarl.cat

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancat perquè s'han quedat
sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent. Per tant, passa -si us plau- aquesta informació als teus contactes: com més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin !

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants- tenen l'estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu. PASSA-HO als amics, sisplau !
Gràcies !


Doncs digueu-me rondinaire compulsiu, però no hi acabo d'estar d'acord. M'he donat d'alta una resposta automàtica al gmail que diu així:

"Hola,

el meu programa de correu sembla haver detectat que m'heu enviat un missatge que conté l'enllaç http://www.europarl.cat

Si és així, segurament m'esteu convidant a visitar aquesta pàgina, que pel que es veu és una traducció "calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida".
Sense voler desmerèixer la feina feta per aquesta persona ni la bona fe de tota la gent que està fent córrer aquest missatge, permeteu-me que us digui que jo el que vull és un estat propi com tenen la majoria de nacions del món, i que per tant no hagi d'anar fent coses com aquesta, amb molt bona fe però discutibles resultats. Si uns feixistes corruptes han aconseguit tancar TV3 al País Valencià, com voleu que, si és cert el que diu el missatge, el Parlament Europeu no aconsegueixi tancar aquesta web? Us agraeixo de tot cor la vostra bona intenció, però repeteixo: vull un estat propi i no pàgines que "semblen" oficials ni adhesius (tot i que els porti) a la matrícula del cotxe.

Atentament,

Tomàs Mallafré"

S'ha tancat l'aixeta del crèdit?

Tot i que sóc un empleat d'una caixa d'estalvis, aquesta entrada no és per a defensar el que han estat fent bancs i caixes aquests darrers anys, entre altres coses perquè és totalment indefensable, tant el que han fet les entitats financeres com la permissivitat per part del Banco de España que ha deixat fer fins a arribar a la situació actual.

Però una mica -per no dir molt- cansat d'escoltar tertulians, que massa sovint a banda de demostrar el seu analfabetisme, parlen de qualsevol cosa sense tenir-ne ni la més remota idea, faig aquesta entrada amb la intenció d'aportar un granet de sorra per lluitar contra una de les grans mentides que hem sentit tants cops darrerament, que sembla haver-se convertit en una veritat absoluta: "els bancs no concedeixen crèdits" (l'altra seria "l'estat regala diners als bancs amb el FROB" -que jo sàpiga, un préstec no és cap regal-, però això ja són figues d'un altre paner)

N'hi hauria prou amb fer anar un parell de neurones per pensar que, si el negoci de les entitats financeres és precisament concedir préstecs (la majoria de les vegades, aquests "experts" tertulians parlen de crèdits sense ni tan sols saber la diferència entre un producte i l'altre), com és possible sobreviure sense concedir-ne?

Però no sóc jo, un pobre ignorant, el més indicat per explicar què està passant realment. Serà millor llegir-ho en aquest escrit (crec que de l'any 2008) en espanyol de José García Montalvo, Catedràtic d'Economia de la UPF. Així, quan sentiu algun crack com en Xavier Sardà dient "els bancs no deixen un euro", potser que us plantegeu si paga la pena seguir escoltant o és millor anar a fer qualsevol altra cosa.