dijous, 17 de juny de 2010

La independència, en progressió geomètrica

Les persones amb una certa edat recordaran, com jo, l'emoció de sentir parlar en català per primer cop a la televisió espanyola, l'única que hi havia en aquell moment.
Després van venir Catalunya Ràdio, TV3 (mitjans que el PSOE de Catalunya ha mirat de buidar de contingut nacional, manipular i espanyolitzar tant com ha pogut, i de fet deuen estar cofois de veure el que han aconseguit amb Catalunya Ràdio, després d'haver-la tret del primer lloc pel que fa a audiència i haver-ne foragitat alguns dels seus millors professionals) i tota la resta de mitjans que ens han ajudat a recuperar una certa normalitat a casa nostra.
Evidentment tot això només és una anècdota, i té molt poca cosa -per no dir res- a veure amb la independència. Però potser sí que pot servir com a metàfora del que està passant actualment a la societat -que no als polítics- catalana.

Després de 300 anys d'ocupació sense haver-nos fet desaparèixer, però també sense avenços significatius pel que fa a la nostra autodeterminació, avui veiem tants senyals que indiquen que les coses s'estan precipitant, que gairebé no som conscients de tal com està avançant tot. Però de la mateixa manera que un any abans de la caiguda del mur de Berlín, ningú havia estat capaç de predir-la, i que fa un any ningú va preveure com estaríem avui pel que fa a la Consulta sobre la Independència de Catalunya, segurament molts de nosaltres no serem capaços ni de somniar la nostra independència quan falti molt poc per a aconseguir-la. Però sí que veiem cada cop més senyals que indiquen que els fets s'estan precipitant, que el procés s'està accelerant i que estem a punt d'arribar -si és que no ho hem fet ja- a un punt de no retorn. Que un militar -espanyol, evidentment- digui que votarà sí a la consulta sobre la independència, és un fet inimaginable, ja no dic fa uns anys, sinó fins i tot fa no gaires mesos. Que a la TV espanyolitzadora i manipuladora de casa nostra, s'emeti un documental com "Adéu Espanya?" o que es faci una entrevista al López Tena en el qual defensa la via -per mi, equivocada- del referèndum per a ser independents, no indica altra cosa que les coses estan canviant, per molt que li pesi al Joan Ferran o per molt que l'Artur Mas es pensi que som un país d'immadurs. Els exemples són gairebé inacabables, i el fet que els espanyols no s'atreveixin a sentenciar sobre l'estatutet o que els millors arguments dels unionistes siguin del tipus a quina lliga jugarà el Barça, només en són una petita mostra. Però potser un dels senyals més significatius que ens podem trobar darrerament, són els catalans que veiem defensant la independència en espanyol. Aquestes imatges que hem pogut veure darrerament a vilaweb.tv, amb gent provinent de diferents llocs de l'estat espanyol, i que defensa la independència amb la seva llengua materna, perquè són conscients que Espanya els roba independentment de la llengua que parlin, són la mostra viva de com s'està accelerant el procés i de com tenim de propera la independència, tot i que no en siguem conscients. Ens ho vulguem creure o no, estem en progressió geomètrica.

Més...

divendres, 11 de juny de 2010

Adéu, Espanya? Adéu, Espanya!

El vídeo més vist, que més se n'ha parlat i que no deixa dormir al Joan Ferran (perdó, Juan Fernando):

Més...

divendres, 4 de juny de 2010

Els unionistes van de baixa

Hi ha comentaris d'unionistes que ja cansen, com el carrincló "on jugarà el Barça si som independents?" tal com ja vaig piular ahir. Potser, tal com ja va comentar fa temps en Víctor Alexandre, els qui s'hauran de preocupar per la lliga de futbol seran els espanyols, quan no tinguin Barça, Espanyol, València, Vila-real, Mallorca... per a poder-s'hi enfrontar.
Però de vegades, els unionistes s'ho treballen una miqueta -només una miqueta- més, com aquest que reprodueixo del blog de Sense Ficció de TV3:
Més... ▼

Més...

dijous, 3 de juny de 2010

Accés directe a ubuntu per a connectar l'android per adb

A la wiki de cyanogen hi ha un tutorial, clar, senzill i que funciona a la primera per a connectar l'android i poder-hi enviar comandes fastboot i adb.
El problema que hi tenia era que era una llauna haver de teclejar

su
cd /home/tomi/sdk/platform-tools/
./adb kill-server
./adb start-server


cada cop que volia connectar el mòbil. Per tant em vaig posar a buscar la forma de crear un script i un accés directe a aquest script per a estalviar-me feina. Primer no me'n sortia, i vaig demanar ajuda a la llista dels ubuntaires catalans, on de seguida en papapep i altres ubuntaires em van oferir les seves amables respostes.
Però ja sigui per incapacitat meva o perquè les solucions aportades no em funcionaven, no n'acabava de sortir, fins que el pare google totpoderós em va portar aquí on ho solucionaven amb dos scripts, per tant:

script 1:

#!/bin/bash
cd /home/tomi/sdk/tools/
sudo ./adb kill-server
sudo ./adb start-server



script 2:

#!/bin/bash
gnome-terminal --execute bash -c "/ruta/script1 ; bash"


Accés directe a l'script 2 i a funcionar!

Més...

amunt